Sortu es fixa el final d'ETA com un objectiu fundacional

BilbaoEl nou partit de l'esquerra abertzale truca avui a la porta del ministeri de l'Interior. Representants de Sortu - néixer , créixer o sorgir , en euskera- es desplacen fins a Madrid amb la finalitat d'inscriure la nova formació en el registre de partits. I acudeixen a la capital espanyola, al seu parer, amb els deures fets.

Dilluns passat, en el decurs d'un acte celebrat al Palau Euskalduna de Bilbao, l'advocat Iñigo Iruin i un dels dirigents de l'antiga Batasuna, Rufi Etxeberria, van confirmar l'aposta en exclusiva per les vies polítiques, pacífiques i democràtiques i, per primera vegada en la seva trajectòria històrica, l'esquerra abertzale proclamava que rebutja la violència d'ETA. L'estructura i el funcionament del nou partit seran democràtics i els afiliats que justifiquin l'ús del terrorisme seran castigats amb l'expulsió.

Amb aquestes credencials clares, i seguint el guió previst, ahir va ser el torn dels impulsors de la marca que busca la legalitat. Una desena de persones desconegudes -entre les quals hi ha professors, advocats i sindicalistes- van citar la premsa en un hotel de Bilbao per presentar-ne el nom i el logotip. Sense admetre cap pregunta posterior, els promotors del projecte independentista i socialista van desglossar els principis que marcaran la seva línia d'actuació amb l'objectiu final de "constituir un Estat basc en l'àmbit de la Unió Europea". Des del rebuig a tot tipus de violència, el catedràtic Iñaki Zabaleta destacava: "Sortu vol contribuir amb la resta d'agents polítics, socials i sindicals a la definitiva i total desaparició de qualsevol mena de violència a Euskal Herria, incloent-hi la d'ETA; a la superació de les conseqüències de tota violència en pro de la pau; a solucions democràtiques i reconciliació de la societat basca; a l'impuls d'una nova fase on tots els projectes polítics siguin possibles i realitzables i on la voluntat de la societat basca tingui canals per al seu complet i eficaç desenvolupament".

A més a més, Sortu nega ser la continuïtat d'altres organitzacions il·legalitzades de l'esquerra abertzale (un dels arguments que mirarà el Suprem amb lupa) i adverteix que tampoc ningú podrà fagocitar-lo per fer-ne un ús contrari al que determinen els seus estatuts. Abans de passar per la finestreta del ministeri de l'Interior, Zabaleta no té cap dubte: "Som un partit que compleix amb tots els principis democràtics i, en conseqüència, amb tot el dret a ser legal".

A les mans del Suprem

Quan a partir d'avui els estatuts entrin al ministeri d'Interior s'iniciarà un procés que acabarà al Tribunal Suprem, la instància judicial que haurà de decidir si Sortu pot participar a les municipals. A l'esquerra abertzale ningú s'atreveix a aventurar un pronòstic sobre el futur immediat de la nova marca -la número tretze de l'independentisme basc des de la fundació d'HB el 1978-, però els optimistes no hi són majoria.

"No confiem passar el filtre -reconeix un exresponsable de Batasuna-, i si no es legalitza el nou partit caldrà veure com gestiona aquesta situació el PSOE, ja que no es pot negar que l'esquerra abertzale ha adoptat decisions de gran transcendència".

L'experiència dels últims anys demostra que la teranyina legal i judicial de l'Estat és molt espessa. Un altre dirigent que ha seguit de ben a prop la gestació de tot aquest procés opina: "L'Estat ho tindrà difícil per tombar Sortu: els estatuts estan molt ben treballats". Però també sospita que en la decisió final hi pesarà més la raó política que no pas la jurídica. Si és així, aquest veterà abertzale diu amb un punt de resignació: "Nosaltres ja hem fet tot el q ue ens tocava fer, ara és co sa de Zapatero". Precisament ahir va transcendir una reflexió que va fer el president als diputats socialistes a porta tancada. "Us imagineu les portades si hagués governat Aznar?" La realitat és, però, que avui la pilota és a la seva teulada.