Stop al burca i al nicab al carrer

BARCELONA.El Govern havia anunciat que legislaria sobre el vel integral, però que ho faria després de les eleccions municipals. Després d'assistir a un degoteig de declaracions polítiques i d'iniciatives municipals, la Generalitat ha decidit assumir un debat espinós. L'executiu d'Artur Mas limitarà el burca i el nicab a l'àmbit familiar. Ho farà en el marc d'una llei àmplia de comportament a l'espai públic. Amb la seguretat com a principal argument, la normativa anirà més enllà de les ordenances aprovades per diversos ajuntaments catalans, com el de Lleida, que prohibia l'ús d'aquestes peces de roba en edificis i equipaments de l'administració. El Govern pretén normativitzar la presència del vel integral al carrer, en sintonia amb el model francès -França ho aplica des de l'abril-, tot i que no ha confirmat si l'incompliment comportarà sancions econòmiques.

Encara en una fase embrionària, el projecte de llei s'està elaborant en el marc d'una comissió interdepartamental, en la qual participen representants d'Interior, Benestar Social i Família, Governació i Relacions Institucionals, Justícia i Ensenyament. Es preveu que la normativa no vegi la llum fins a més enllà de la meitat de la legislatura. "Volem tenir un debat tranquil, sense precipitar-nos", va explicar ahir el conseller Felip Puig, en declaracions a l'emissora RAC1. El director general d'Afers Religiosos, Xavier Puigdollers, avala que la regulació del burca i el nicab s'inclogui en una llei que tingui com a eix central la seguretat. "Creiem que hem d'estudiar quines formes d'ocultació de la identitat poden atemptar contra la seguretat ciutadana", va argumentar Puig, partidari d'enfocar la mesura només des de l'òptica de l'ordre públic. Anteriorment, la vicepresidenta Joana Ortega havia argumentat la determinació del Govern per "preservar la dignitat de la dona".

Portaveus d'Interior van apuntar a l'ARA que la normativa inclourà un apartat sobre la "regulació de la cara tapada", que afectarà des de l'ús de passamuntanyes en manifestacions fins a l'accés amb casc a edificis públics. L'objectiu és endreçar l'allau d'iniciatives municipals en matèria de seguretat, algunes de les quals contenen referències a la utilització del vel integral. "No podem tenir un mosaic que no encaixi, hi ha d'haver una llei de país", va dir Puig.

Moviments que generen recel

Mentre la Generalitat medita la normativa -que afrontarà altres qüestions polèmiques, com la prostitució al carrer-, la comunitat musulmana es manté expectant. El Consell Islàmic Cultural de Catalunya, un dels interlocutors més vàlids del Govern, prefereix no pronunciar-se fins que el debat de la llei estigui més madur. El seu portaveu, Mohamed Halhoul, es va remetre ahir a les reflexions fetes l'any passat arran de la prohibició del vel integral a Lleida. Aquell document, firmat per la Federació Islàmica de Catalunya, denunciava que vetar determinades peces de roba que reforcen les creences vulnerava drets fonamentals i creava "un debat fals sobre fets o fenòmens inexistents". La secretària d'estat d'Immigració i Emigració, Anna Terrón, havia defensat recentment l'absurditat del debat tenint en compte que a l'Estat "no hi ha burques" i hi ha "poques dones que portin nicab". Consultat per l'ARA, el gabinet de Terrón va evitar ahir pronunciar-se sobre la iniciativa catalana.

Els col·lectius de dones musulmanes observen amb recel els moviments de la Generalitat. "La meva expressió religiosa no em porta a tapar-me de manera integral, però si altres persones ho decideixen lliurement, se'ls ha de respectar la decisió", detallava Salwa El Gharbi, portaveu de l'Associació de Dones Amazigues. "És una decisió política que es vesteix amb l'argument de la seguretat", opinava Francesc Torradeflot, responsable del departament de diversitat i diàleg interreligiós d'UnescoCat. "Cal lluitar per la dignitat de les dones obligades a tapar-se, però una llei així seria contraproduent: les continuaria tractant de menors d'edat perquè dictaria com han d'anar vestides o les condemnaria a no sortir de casa", afirmava Montserrat Coll, exdirectora general d'Afers Religiosos en l'etapa del tripartit.