BARCELONACalor, molta calor. I un inici puntual -com si en lloc de catalans fóssim britànics- que va posar fi a la lluita per aconseguir uns barrets de palla d'estètica dubtosa per suportar l'espetec de sol.
Joan Ollé va preparar una posada en escena sense estridències, elegant, gens carregosa. El lligam? Les xifres i les lletres. Perquè l'11 de Setembre són les xifres de l'onze i les lletres de setembre. Les xifres, els anys de commemoració de figures eminents de la cultura catalana o de dates rellevants; les lletres, els textos d'autors nostrats: Verdaguer, Maragall, Espriu o Pere Quart.
Ariadna Oltra, solemne, en el paper de presentadora, va donar la benviguda a la formació de gala dels Mossos d'Esquadra (36 mossos, 4 mosses, una paritat poc paritària). Encara no sabien què els esperava: una horeta al sol, vestits de vint-i-un botó, sense un bri d'aire...
Reivindicacions polítiques? Les justes, i més aviat subtils. Calia ser una mica malpensat. Per exemple, en el discurs inaugural de la Tercera Festa Modernista de Sitges de Santiago Rusiñol, llegit per Lluís Soler, s'hi va poder sentir un "que de prudència, a la nostra terra, en sobra". I que cadascú entengui el que vulgui. O bé el text de Joan Oliver, interpretat per Oriol Broggi, que acabava amb un "he passat l'estiu vora un mar de llàgrimes". I tothom sap quin estiu de males notícies hem passat els catalans, oi?
Serem justos, però. De reivindicacions evidents sí que n'hi va haver. Bàsicament en dues intervencions. Primer Ariadna Oltra, que va defensar la immersió lingüística i va arrencar una tímida onada d'aplaudiments i de crits d'independència (i els no aplaudiments d'Alícia Sánchez-Camacho). Després, Màrius Serra, juganer amb els mots, regalant-nos el palíndrom "català a l'atac", mossegant-se poc la llengua pel que fa a la defensa del seu ús social, i culminant amb un "Visca la llengua viva!". I aleshores sí, el públic va poder deixar anar el seu entusiasme patriòtic.
Abans de la cantada d' Els segadors que culmina sempre una celebració així, Carles Belda va versionar un tema de cada un dels grups de rock català que participaren al concert al Palau Sant Jordi d'ara fa 20 anys. Temes emblemàtics, i picades d'ullet dissimulades, sobretot amb el S'ha acabat d'Els Pets (la història d'un amor homosexual que potser no acaba de fer el pes a segons qui) i El vol de l'home ocell , que més d'una vegada repeteix un "no em prengueu la llibertat" prou evident. Això sí, la cirereta del pastís va ser el Boig per tu , cantat en mode karaoke pel públic.
Amb la cosa ja acabada, una parella lingüística formada per una japonesa i una senyora d'edat inconcreta parlaven d'en Guardiola. I la japonesa sentenciava: "Si el Pep diu que ens hem de llevar d'hora, per què no ho fan més aviat? Així ens estalviaríem la calor". Doncs això, que a veure si no ens adormim.
