Sudan del Sud, el naixement d'un nou país a l'Àfrica

CIUTAT DEL CAP."Quan arribi el moment de votar al referèndum, teniu una oportunitat daurada per decidir el vostre destí. Us agradaria votar per ser ciutadans de segona classe al vostre país? És la vostra decisió, única". Són paraules de John Garang, llegendari líder del moviment d'alliberament de Sudan del Sud el maig del 2005, dos mesos abans de morir en un accident d'helicòpter. Paraules que la majoria dels ciutadans de les deu regions del sud tindran presents avui en el referèndum que decidirà la seva independència. La votació suposa l'epíleg a una guerra civil de dues dècades causada per la discriminació històrica dels sudanesos no musulmans per part de l'elit àrab del nord, monopolitzadora de poder polític i de riquesa i inflexible en el seu concepte d'un Sudan monocultural, proàrab i islàmic.

El govern central a Khartum ja ha anunciat que acceptarà els resultats i es preveu que la votació serà pacífica. El referèndum és el pas final de l'acord de pau a què van arribar al 2005 el govern del Sudan i l'Exèrcit d'Alliberament del Poble Sudanès (SPLM, en anglès), que va suposar el final de la guerra. L'acord incloïa el dret d'autodeterminació del sud, tot i que les parts entenien que la unitat s'havia de fer atractiva per als ciutadans. L'SPLM amb Garang defensava un Sudan laic i democràtic. Però sense Garang -respectat a tot el país, podia haver estat rival del president Al-Bashir-, i sense una efectiva campanya del nord per la unitat, la majoria del sud votarà a favor de la separació.

Respecte al que diguin les urnes

Omar al-Bashir va visitar dimarts Juba, la capital del sud i va assegurar que respectaria la decisió de secessió: "La unitat no pot ser imposada per la força". "Els càlculs de Khartum han canviat, el missatge d'Al-Bashir és clar. La comunitat internacional s'ha implicat en el procés, les Nacions Unides i el treball diplomàtic dels EUA i la Xina no han deixat a Al-Bashir més alternativa que acceptar el procés", explica Jon Temin, expert en el Sudan al United States Institute for Peace (USIP). "La Xina és pragmàtica, amb interessos petroliers en tota la regió i influència política al nord -diu- i ha comprès la voluntat de secessió del sud i que ha de ser en pau". La independència, però, comporta reptes afegits: paradoxalment el sud i el nord s'hauran d'entendre en el repartiment dels beneficis petroliers, l'accés als recursos naturals, l'adscripció de ciutadanies, el moviment de persones i els conflictes interètnics. El govern del Sudan del Sud ha de gestionar les expectatives i demostrar que és una alternativa vàlida, amb voluntat d'integrar les ètnies del territori.

La situació a la nova frontera

Fonts consultades a la UNMIS, la missió de les Nacions Unides al Sudan, també alerten dels perills de l'Exèrcit d'Alliberament del Poble Sudanès de caure en corrupteles o en la creació d'elits tribals. Però el que més preocupa, ara per ara, és la situació als territoris fronterers i disputats entre nord i sud, i, sobretot, Abyei, zona petroliera, on viuen dinkas -agricultors- i misseriyas -àrabs nòmades ramaders, aliats del govern del nord-. Abyei havia d'iniciar el seu referèndum avui, però noves disputes entre el Partit del Congrés Nacional d'Al-Bashir i l'SPLM han situat la regió als llimbs, pendent de més negociacions.

I més en faran falta entre els dos governs, si hi ha secessió. El petroli serà clau i també preocupa: el 75% de les reserves petrolieres estan al sud. Oleoducte, port i venda es controlen des del nord. Un negoci conjunt, repartiment de beneficis. El Sudan, el país més gran de l'Àfrica, serà dos, separat però condemnat a la interdependència.