Encara no fa ni un any des que es va proclamar el naixement del nou país del Sudan del Sud, el 9 de juliol, i tot indica que estem davant d'una nova guerra entre el nord i el sud.
Les paraules del president del nord, Omar al-Baixir -pronunciades dimecres durant el discurs que va fer a les tropes que es preparen per reconquerir la regió fronterera de Haglig, ocupades pel Sudan del Sud fa unes setmanes-, no poden ser més agressives i preocupants: "A partir d'ara -deia Al-Baixir- el nostre principal objectiu serà alliberar els ciutadans del sud de l'SPLM [el partit polític que governa el nou estat]. [...] Els considerem [l'SPLM] com un insecte que vol destruir el Sudan. I ens proposem, en aquests moments, eliminar completament aquest insecte".
El mateix Parlament ja es va avançar, dilluns, a aquesta declaració de guerra, amb un comunicat adoptat per unanimitat en què es titllava d'"enemic" el govern del Sud i s'instava "totes les agències estatals sudaneses a tractar-lo com a tal". Per si encara hi havia dubtes, el president del Parlament, Ahmed Ibrahim el-Tahir, no va tenir cap recança a esvair-los: "Informem -va dir- que seguirem enfrontats a l'SPLM fins que acabem amb el seu govern".
També el president del Parlament del Sudan del Sud feia una setmana que ja havia advertit de la possibilitat d'una nova guerra imminent contra el nord. "Si no us defenseu -va dir als seus diputats-, sereu destruïts. El millor que podeu fer és mobilitzar la població i preparar-la per a la guerra".
El mannà del petroli
Aquesta nova crisi entre el nord i el sud -de fet, no hi ha hagut ni un sol moment de calma durant els últims deu mesos- ha tingut com a detonant l'atac que, el 10 d'abril, va fer l'exèrcit del Sud a Heglig, a l'estat de Kordofan, una regió que compta amb la meitat de les reserves de petroli del dos Sudans. Des d'aleshores tots dos països combaten a la frontera en una guerra de forces desiguals, en què l'aviació del nord ha causat nombrosos morts entre la població civil.
Quan es va crear el nou país ja se sabia que hi havia massa indefinicions sobre les noves fronteres, especialment a la regió petrolera d'Abyei, així com nombrosos altres problemes sense resoldre, com ara el repartiment dels beneficis del negoci del petroli. El nord, que deixava les principals explotacions al Sud, pensava compensar aquesta pèrdua amb els diners que haurien de pagar els seus veïns per transportar el seu petroli, ja que els oleoductes són tots del nord, i també s'ha de passar pel nord si es vol embarcar el cru. Però des que va començar la singladura del nou estat, ni el sud ni el nord s'han posat d'acord sobre les seves relacions comercials, i encara queda per definir el 15% d'una frontera de més de 2.500 quilòmetres.
El Sudan del Sud va néixer amb l'esperança de liquidar una de les guerres més llargues de l'Àfrica, una guerra d'un enorme simbolisme als països occidentals, que hi veien la confrontació entre el nord islamista i àrab i el sud cristià, animista i negre. Aquest plantejament simplista, però, té massa dependència en fer del petroli el mannà que tot ho pot resoldre -també els interessos occidentals i xinesos-. Un procés polític completament insuficient, carregat de senyals negatius i de poca atenció als pobles que viuen en aquesta zona del món, amb més de 600 tribus o ètnies.
