Crònica 13/03/2011

El cas del Sudan: petroli, partició i Tribunal Penal Internacional

Cristina Mas
2 min
Un votant en la consulta del gener del Sudan del Sud.

Barcelona.Descartada la possibilitat d'un triomf militar ràpid de l'oposició sobre les forces del coronel Gaddafi, es dibuixa un nou escenari a la sudanesa per a Líbia. Amb un increment galopant del preu del petroli, no hi ha opcions militars clares per als Estats Units i la Unió Europea, que continuen especulant sobre l'establiment d'una zona d'exclusió aèria. Això requeriria un atac sobre les defenses antiaèries líbies per al qual no hi ha consens internacional: els EUA i l'OTAN han assegurat que no hi haurà intervenció armada sense el consens del Consell de Seguretat de l'ONU, en què Rússia i la Xina bloquegen qualsevol iniciativa.

Si Occident vol actuar de pressa per estabilitzar el preu del petroli, es planteja un pla B, que implicaria una solució tipus Sudan: dividir el país, respectant el control de l'oposició de la zona oest (la més rica en petroli) i conservant el règim de Gaddafi a l'est. La partició podria ser " amistosa" , com ho va ser el referèndum que va portar a la independència del Sudan del Sud. Si el president sudanès, Omar al-Baixir, es va avenir a acceptar la independència del sud, suposadament ric en petroli, a canvi que el Tribunal Penal Internacional (TPI) arxivés les acusacions de crims de guerra comesos a Darfur, aquest seria també l'incentiu per a Gaddafi, acusat pel mateix tribunal de crims de guerra i contra la humanitat per la repressió sagnant de la revolta i els atacs contra població civil.

Des del referèndum del Sudan del Sud, l'escenari d'un "divorci pacífic" ha guanyat popularitat a l'Àfrica i a la diplomàcia internacional. Experts en món àrab com l'analista libanès Mahmud Haidar alerten, però, que una partició de Líbia seria complexa, ja que suposaria negociar amb les tribus enfrontades a Gaddafi. A més, podria tenir efectes devastadors al continent africà, amb fronteres postcolonials traçades amb escaire i cartabó que no responen a les realitats ètniques i polítiques.

stats