Crònica 25/09/2011

Suïssa, que recull el 40% de les fortunes del món, lluita pel secret bancari

Meritxell Mir
2 min

Basilea.Suïssa sempre ha estat a l'ull de l'huracà quan es parla de paradisos fiscals, cosa que és fàcil d'entendre si es té en compte que el petit país alpí administra el 40% de les fortunes privades del món. Segons dades de l'Associació Suïssa de Banquers (ASB), la plaça financera helvètica, la tercera del món, administrarà aquest any un total de 3,6 bilions d'euros, dels quals 2,3 pertanyen a clients estrangers, la immensa majoria europeus. Es calcula que al voltant d'una tercera part d'aquest patrimoni està format per comptes opacs, és a dir, que no es declaren a les hisendes del països d'origen dels propietaris.

Amb l'esclat de la crisi econòmica, la comunitat internacional, i en especial la Unió Europea i els Estats Units, van pujar de to la seva pressió sobre Suïssa en veure com se li escapaven milions d'euros en impostos per les fronteres. Així, el 2009 la Confederació Helvètica es va replegar a les regles fiscals de l'Organització per al Desenvolupament i la Cooperació Econòmica (OCDE) acceptant que l'evasió fiscal, i no només el frau premeditat, serien delictes penals, un pas impensable fa uns anys. Des de llavors, entrega dades sobre comptes als països demandants sempre que hi hagi indicis de delicte.

En els últims mesos, Suïssa ha arribat a acords bilaterals amb el Regne Unit i Alemanya segons els quals es compromet a recol·lectar els impostos corresponents dels comptes de ciutadans britànics i alemanys i traspassar-los a les seves hisendes sense donar, però, els seus noms. A Berna aquests acords s'han vist com una victòria per a la preservació del secret bancari, però la majoria dels experts vaticinen que no li queda gaire temps de vida. Alguns en situen la mort el 2014.

Per què ho veuen així malgrat els últims èxits? Cal mirar als Estats Units, i a la persecució que ha fet del banc UBS i de la xarxa d'evasió que tenia muntada a l'Amèrica del Nord. Les pressions de l'administració Obama van obligar Suïssa a violar la seva llei de secret bancari, que es remunta al 1934, i a entregar el nom dels propietaris de més de 5.000 comptes.

Això obre la porta a l'intercanvi automàtic i massiu de dades entre el govern alpí i els seus homòlegs arreu del món. L'expert en secret bancari i director de l'Institut CREA de Macroeconomia Aplicada de la Universitat de Lausana, Jean-Christian Lambelet, està convençut que aquest moment arribarà perquè "la batalla [per preservar el secret bancari] està perduda".

stats