Suïssa s'erigeix en el millor refugi davant la incertesa

BASILEA.L'apreciació imparable del franc en els mercats de divises durant l'últim any, fruit de la inestabilitat a Europa i als Estats Units, ha obligat el Banc Nacional Suís (BNS) a prendre mesures que no havien estat necessàries en més de 30 anys. L'autoritat monetària helvètica ha anunciat que l'objectiu és aconseguir que la taxa de canvi no baixi mai de l'1,20 francs suïssos per euro. El BNS es mostra "preparat per comprar divisa estrangera en quantitats il·limitades". Sense necessitat de desembutxacar ni un sol bitllet, l'anunci, fet la setmana passada, va aconseguir una forta davallada del franc als mercats. En qüestió de 15 minuts perdia un 8,2%, un daltabaix que ni tan sols s'havia vist en els moments socioeconòmics més convulsos dels últims anys, com ara l'11-S i la caiguda de Lehman Brothers.

La mesura demostra el cel de Suïssa per no morir d'èxit, i deixa clar que segueix sent el refugi en temps convulsos, conjuntament amb el deute públic d'Alemanya, el dels EUA -malgrat que ja pateix estancament econòmic- i les inversions en or. "En aquests moments és la millor opció que tenia el Banc Nacional, ja que aconsegueix aïllar Suïssa i la seva moneda de les pujades i baixades de les polítiques de la Unió Europea i els Estats Units", explica Thomas Flury, cap d'estratègia en divises per la gestió de riqueses del banc UBS.

La intervenció també és adequada per David Meier, economista de Julius Bär, un dels bancs més antics de Suïssa, tot i que considera que només "és la millor de totes les opcions dolentes que tenia" el BNS. Segons Meier, "la taxa de 1,20 no elimina el risc de recessió" i calcula que "un canvi més just estaria en 1,30 o més."

Bons en negatiu

En tres anys, és a dir, des de l'ensorrament de Lehman Brothers, el valor de la divisa helvètica es va apreciar un 30%, tot i que la meitat d'aquesta pujada va tenir lloc en només quatre mesos. L'ascens continuat del franc des de l'abril el va portar a fregar la paritat amb l'euro el 9 d'agost, quan el canvi va arribar als 1,04 francs per euro. La crisi del deute, els continus atacs dels mercats a la moneda comunitària i l'alt dèficit als Estats Units van fer empènyer el franc a unes taxes de canvi rècord tant amb l'euro com amb el dòlar, una situació límit que el Banc Nacional Suís només pot intentar aturar amb accions extremes.

A mitjans d'agost, el govern confederat i el banc nacional van posar en funcionament de manera immediata una sèrie de mesures que no van donar els fruits esperats: es van abaixar els tipus d'interès fins a deixar-los pràcticament a zero; es van injectar 200.000 milions de francs al mercat en només una setmana; i es va prometre un paquet d'ajuts per diferent sectors econòmics de 2.000 milions de francs. Com ja vaticinava la premsa alpina, aquestes mesures van ser només un "placebo". Una de les conseqüències sorprenents és que el bo suís a dos anys ha arribat a tenir un interès negatiu, del -0,01%, és a dir, els inversors prefereixen perdre una mica, perquè guanyen seguretat.

Un franc extremadament fort és un autèntic verí per a Suïssa, ja que fa perillar les exportacions de la indústria rellotgera, de maquinària i de productes químics i farmacèutics, autèntiques locomotores de l'economia del país. El turisme, que representa el 4% del PIB, també està patint perquè els viatgers de la zona euro són cada vegada menys i els nacionals aprofiten la fortalesa de la seva moneda per descobrir altres països. Segons l'Associació d'Hotelers helvètica, uns mil establiments podrien tancar el negoci en els mesos vinents.

El comerç també es veu afectat, especialment a les regions frontereres del país, en les quals els suïssos aprofiten el superfranc per adquirir menjar, roba i electrònica a França, Alemanya, Àustria i Itàlia, on la cistella de la compra ja és entre un 20% i un 30% més barata. Si a això, se li suma un euro barat i la tornada dels impostos en creuar la duana, l'estalvi dóna per pagar-se unes bones vacances a finals d'any.

Amb aquest panorama, el fantasma de l'atur sobrevola els Alps i el govern ja ha avançat que a la tardor es destruiran llocs de treball (uns 30.000, segons els sindicats). Així doncs, l'aturada de l'economia sembla inevitable i experts com els del Julius Bär ja rebaixen les expectatives de creixement del país pel 2011 d'un 2,6% a un 1,4%.

Des del punt de vista d'un suís, acostumat a una estabilitat econòmica admirada a tot el món, les xifres fan por. Però no per la resta d'europeus. L'atur a la Confederació Helvètica és del 2,8%; el Govern planeja acabar l'any amb un superàvit de prop de 2.000 milions de francs.

Justament, la paradoxa és que el fet de ser el país emissor d'una de les monedes refugi més desitjades del món (la cinquena en nombre de transaccions) pot reportar grans beneficis, però també pot fer que una economia forta mori d'èxit. En un moment d'inestabilitat econòmica com l'actual, cap estat vol que la seva divisa es converteixi en la més cotitzada a causa dels riscos per la seva pròpia economia. "Si comença una guerra de divises, el moviment del Banc Nacional Suís s'haurà de veure merament com una acció defensiva dins del conflicte", assegura l'analista d'UBS. "El que el Banc Nacional no pot permetre és que els nostres soldats morin, així que s'estan retirant per darrere d'una certa línia de combat", assegura.