El TC i Bildu: "Cal preservar la pluralitat"
La sentència del Tribunal Constitucional que estima la demanda d'empara de Bildu contra la decisió del Tribunal Suprem d'il·legalitzar les llistes remarca que el veto podia perjudicar la pluralitat d'idees.
Barcelona.Els arguments de la majoria de magistrats del Tribunal Constitucional que es van acabar imposant per la mínima en el ple celebrat dijous passat i que permetran que l'esquerra abertzale torni a ser present en unes eleccions municipals amb 254 llistes i 19 agrupacions d'electors han posat èmfasi en la necessitat que els avaluadors de les lleis espanyoles tinguin com a primer objectiu "extremar el rigor" a l'hora de provar la realitat del frau d'una sentència de dissolució de partits "per esvair el risc que s'acabi perjudicant la pluralitat ideològica" que la Constitució promou. "La simple sospita no pot constituir-se en argument jurídicament acceptable per excloure ningú del ple exercici del seu dret fonamental de participació política", conclou.
Al llarg de 54 pàgines, la sentència remarca el treball poc escrupulós i fins i tot matusser dels magistrats del Tribunal Suprem perquè, d'acord amb els informes de l'Advocat de l'Estat, de la Fiscalia General, van avalar la tesi que dos partits legals com Eusko Alkartasuna i Alternatiba Eraikitzen s'havien coalitzat amb candidats independents en una operació presumptament dirigida "pel complex ETA-Batasuna" i van impugnar totes les candidatures i 9 de les 19 agrupacions presentades a Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra i Burgos (al comtat de Trebiño).
Ni documents ni trucades
La resolució, per exemple, rebutja que els magistrats del Suprem hagin tingut en compte retalls de diari, documents, trucades o reunions que "l'únic que acrediten és l'estratègia de l'organització terrorista i del partit polític il·legalitzat, però no la instrumentalització de la coalició electoral al servei d'aquesta estratègia".
Aquesta tesi, de fet, era la de Bildu en l'empara que va demanar davant del Tribunal Constitucional i que va ser a punt de ser torpedinada pel ministeri fiscal perquè s'hauria presentat fora de temps ("s'ha de comptar per dies i no per hores", censura també el TC). La coalició deia que "no s'ha d'obtenir una inferència sòlida que les candidatures de Bildu hagin estat instrumentalitzades per ETA/Batasuna. Tant Eusko Alkartasuna com Alternatiba Eraikitzen també van negar tenir coneixement de documents que avalarien una estratègia conjunta en la confecció de llistes.
La dura conclusió del Tribunal Constitucional és que el Tribunal Suprem "hauria basat l'anul·lació de les candidatures presentades en elements provatoris que no tenen, en termes constitucionals, el valor indiciari que se'ls han atribuït" i que la decisió de la sala especial 61 no té "el caràcter concloent necessari per sustentar una convicció de la qual es deriva un perjudici tan gran per al dret de participació política, en relació amb la llibertat ideològica, amb la llibertat d'expressió i amb el dret d'associació".
Els no vincles dels independents
Però el document del Tribunal Constitucional, malgrat el sempre farragós llenguatge jurídic, arriba a tenir fins i tot parts còmiques de valoració dels arguments del Suprem que ja obrien la porta a dubtes sobre l'anomenada contaminació de les llistes de Bildu, sobretot en l'apartat en què la sala especial evidenciava que no hi havia "vinculacions subjectives" dels independents de les candidatures amb l'entramat ETA-Batasuna. "L'estat de dret no consent de cap manera que la inexistència d'indicis adversos en l'exercici d'un dret fonamental es constitueixi, invertit el seu sentit, en argument per obstaculitzar-ne l'exercici", apunta.
Per la seva banda, sense arronsar-se, els cinc magistrats del TC que van defensar amb vots particulars la il·legalització de Bildu, incloent-hi el progressista Manuel Aragón, han coincidit que aquest alt tribunal s'ha apartat de la doctrina i que ha caigut en "un excés de jurisdicció". El conservador Francisco José Hernando, que va rebre una petició de recusació de Bildu desestimada, assegura que hi ha un "indici manifest" de la connexió entre la nova marca electoral abertzale i ETA-Batasuna. El més dur, però, curiosament, ha estat Aragón, que considera "impropi i lamentable" que el TC imputi al Suprem una acció que posa en risc la Constitució.
