Per a molts les imatges d'aquesta setmana a la plaça Tahrir deuen haver evocat l'emoció de les protestes que entre el gener i el febrer van aconseguir fer fora Mubàrak. Ara bé, amb uns nivells de violència molt més alts i amb unes cares carregades de frustració. L'entusiasme ha deixat pas a la ràbia i a l'olor de gasos lacrimògens. Les protestes d'aquests dies ens recorden també la persistència dels ciutadans tunisians que, descontents pel continuisme dels primers governs d'unitat, van forçar-ne la caiguda amb marxes i concentracions multitudinàries. No volien que els robessin la revolució. L'anunci de la direcció dels Germans Musulmans, en què demanaven als seus seguidors que no participessin en la "marxa del milió d'homes", ens fa pensar en l'estratègia seguida davant del referèndum constitucional del mes de març. Islamistes i militars van accelerar el procés electoral a canvi de reformes mínimes. I recordem-ho, les eleccions haurien de començar dilluns que ve i en són els principals favorits.
