Tarragona busca culpables a l'enderroc de Marina Tarraco

TarragonaL'Ajuntament de Tarragona s'enfronta a una possible indemnització milionària si finalment no es troba cap sortida -que difícilment hi és- que eviti l'enderroc del complex nàutic de luxe de Marina Tarraco. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és ferma i dóna un període de tres mesos perquè es produeixi la demolició en considerar que es va fer sense llicència. Però des del govern municipal, ahir, ningú va voler parlar. La quantia de la indemnització preocupa, i molt, si tenim en compte que el projecte va suposar una inversió privada de més de 30 milions d'euros. Però és que, a més, el consistori també vol determinar qui s'hauria de fer càrrec de les despeses de l'enderroc. Mentrestant, l'actual equip de govern analitza minuciosament la cadena de responsabilitats d'un cas que va heretar de l'anterior govern i que té tots els números per convertir-se en l'epicentre del debat polític tarragoní fins a les municipals del maig.

El cas judicial Marina Tarraco té el seu origen l'any 2005, quan el constructor Roberto Pérez planteja una demanda contra l'Ajuntament de Tarragona i International Marina Tarragona, l'empresa propietària del complex. Ens trobem a l'equador de la darrera legislatura de Joan Miquel Nadal (CiU) com a alcalde de Tarragona amb el suport del PP, i Marina Tarraco està en plena fase de construcció. La demanda és perquè les obres s'estan duent a terme sense la llicència corresponent, però en el rerefons hi trobem l'impagament de determinats treballs a l'empresa del constructor Roberto Pérez, que planteja el cas com una mesura de pressió.

Primera sentència

El projecte continua endavant i s'inaugura mesos després, encara dins la mateixa legislatura. El desembre del 2007, ja amb el nou govern del PSC i ERC constituït, i Josep Fèlix Ballesteros com a alcalde, el jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona dóna la raó al demandant i declara il·legal la construcció de Marina Tarraco. És el primer toc d'atenció al complex, que ja està en funcionament, tot i que amb uns resultats discrets.

A partir d'aquí, un llarg degoteig d'apel·lacions i recursos entre les dues parts: el constructor d'una banda, i l'Ajuntament i l'empresa propietària de l'altra. En la resolució d'un d'aquests recursos, a l'octubre del 2009, sembla obrir-se una escletxa d'esperança per la Marina Tarraco. La interlocutòria d'execució de la sentència original planteja que una modificació del planejament urbanístic permetria que el complex entrés dins la legalitat i no fos necessari que s'enderroqués. La modificació es fa, però el TSJC estima un nou recurs presentat pel constructor i es desmunta aquesta via jurídica.

L'última sentència és la que estableix el termini de tres mesos per a l'enderroc. Segons el text de la sentència, l'Ajuntament ha de nomenar de manera immediata un funcionari que serà l'encarregat de vetllar pel compliment de la sentència. Tot aquest atzucac es manifesta a més en plena operació de venda a un grup qatarià, que s'havia de materialitzar la primavera que ve. Una operació que ara queda aturada, probablement per sempre, a causa de la sentència.