Tarragona 2017, una oportunitat de promoció turística

TarragonaLa paraula oportunitat és la que més repeteixen els representants dels diversos col·lectius de Tarragona a l'hora de valorar la designació de la ciutat com a seu dels Jocs del Mediterrani del 2017. Una oportunitat que té una dimensió anímica, per la injecció d'autoestima que suposa per a la seva població i els seus sectors econòmics, i una altra de més concreta, per l'impacte econòmic positiu que tothom espera que aquests jocs tinguin sobre la ciutat. Tarragona confia que els Jocs del Mediterrani, per autoestima, inversió i promoció, siguin un factor decisiu per reactivar el dinamisme econòmic de la ciutat i el seu entorn en els pròxims anys. El primer a parlar d'aprofitar a nivell econòmic l'impuls dels jocs va ser Josep Fèlix Ballesteros, l'home que va apostar fermament pel projecte tot just arribar a l'alcaldia el 2007.

Ballesteros ja ha dit que els jocs seran "austers", conscient que en l'actual context recessiu a les arques públiques cal anar amb peus de plom a l'hora de prioritzar inversions, especialment quan les retallades afecten serveis bàsics per a la població. Però Ballesteros confia que es podrà "rendibilitzar econòmicament i socialment" els diners i les infrastructures que comportaran aquests jocs. Segons la portaveu de l'equip de govern, Begoña Floría, els "jocs suposaran una inversió de 130 milions d'euros i la creació de 1.000 llocs de treball". El president executiu de la candidatura, Mario Rigau, explica que "treballem amb una previsió de sis anys; els dos primers són de planificació, i després vindrà la construcció de les instal·lacions". Rigau confia que la situació econòmica hagi millorat en el tram final d'aquest procés. En tot cas, afirma que "el suport públic està garantit, i estem convençuts que el sector privat respondrà".

Unitat política i social

El que també sembla garantida és la unitat política i institucional al voltant d'aquests jocs. Després d'alguns dubtes inicials i crítiques a la gestió de la candidatura, les dues forces de l'oposició, CiU i PP, que en aquesta legislatura sumen majoria absoluta, ja estan alineades en el front comú de la ciutat pels Jocs del Mediterrani 2017. El Partit Popular s'ofereix per fer d'intermediari amb el govern espanyol si, com apunten totes les enquestes, després del 20 de novembre és aquesta formació la que mana a Madrid. Les altres administracions implicades, la Diputació i la Generalitat, també aposten per Tarragona 2017 i hi veuen una oportunitat econòmica.

Els sectors econòmics també valoren positivament els jocs. Des de la CEPTA, la principal patronal de la demarcació, el seu president, Antoni Belmonte, veu el projecte com un "caramel en un moment molt delicat, que permetrà una certa revifada de sectors com els de la construcció i els serveis". Una posició molt similar a la d'Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona, que confia que els Jocs deixin "alguna cosa productiva que marqui un abans i un després en el paper de Tarragona com a motor econòmic de Catalunya". Joan Blázquez, de l'associació de comerciants La Via T, aposta perquè tingui "un impacte psicològic positiu en el comerç, que ens permeti superar alguns complexos". Des de la Costa Daurada, l'Associació Hotelera Salou, Cambrils, La Pineda destaquen "la promoció que ja està suposant per tot el territori i l'efecte que tindrà en pernoctacions en el nostres hotels", explica el seu vicepresident, Joan Antoni Padró.

Pel que fa als col·lectius ciutadans, la notícia ha estat molt ben rebuda per l'impacte d'autoestima que suposa en la població. La plataforma Mou-te reclama "unitat política i complicitat amb la societat civil", segons la seva portaveu, Anna Gispert. Gispert creu que "els jocs han de servir d'excusa per aconseguir millores a la ciutat, com les infrastructures que tenim pendents" i equipaments. En una línia similar, Antoni Peco, de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, creu que els jocs poden ajudar a reduir l'atur. Peco reclama que els diners vinguin del sector privat, ja que considera que en l'àmbit públic "hi ha altres prioritats".