LA SÉNIALa guerra de l'aigua, en què Catalunya i el País València estan històricament en bàndols oposats, no és obstacle perquè als territoris fronterers es donin exemples de convivència i col·laboració. Més enllà de sentiments de pertinença, amb trets culturals i lingüístics comuns a banda i banda de la frontera natural del riu Sénia, 27 ajuntaments treballen conjuntament des del 2005 exercint, a la pràctica, de demarcació transfronterera. És la Taula del Sénia, en què participen 15 municipis valencians, 9 de catalans i 3 d'aragonesos. El seu territori s'estén per quatre comarques (el Baix Maestrat, el Matarranya, els Ports i el Montsià) i té 117.000 habitants.
Aquest conglomerat de poblacions té una naturalesa molt diversa. No només pel color dels seus ajuntaments, sinó també perquè apleguen realitats molt diferents: des de grans pobles de costa, com Benicarló i Sant Carles de la Ràpita, fins a petits nuclis de muntanya als Ports. "Ens sentim part d'un territori, més enllà de si ets a una banda de la frontera o a l'altra. Parlem la mateixa llengua i el mateix dialecte, tenim els mateixos costums i, òbviament, interessos comuns", explica Jaume Antich, el gerent de la Taula.
Més dinamisme econòmic
El més concret és la dinamització econòmica: "Hem aconseguit inversions de l'Estat en infraestructures rurals i ajudes per a inversions industrials que ens han permès crear llocs de treball". Tot, gràcies al consens: "Quan els territoris es posen d'acord, és més fàcil que l'Estat sigui generós. I els nostres acords sempre són per unanimitat", apunta Antich. Un model d'èxit que té el seu reflex en la creixent demanda de nous municipis que en volen formar part, tot i que la Taula del Sénia ha decidit tancar portes per no desvirtuar la seva essència territorial.
El transvasament, tema obert
Les Terres de l'Ebre i Castelló tenen un litigi en curs amb la demanda de 90 hectòmetres cúbics a l'any d'aigua de l'Ebre per part de la Diputació de Castelló. Des de les Terres de l'Ebre es defensa que el riu no té fixat el cabal ecològic i que, en tot cas, no sobra aigua per a minitransvasaments. Des del sud, en canvi, creuen que al riu sí que li sobra aigua i argumenten l'aportació del Bergantes a l'Ebre i el greuge comparatiu amb el canal Segarra-Garrigues, que portarà aigua del Segre a Barcelona. Es reclama, a més, un consorci per gestionar les aportacions de l'Ebre a Castelló, com el que a la demarcació de Tarragona controla el subministrament a les seves comarques del nord. Una sentència del Suprem obligava l'Estat a pronunciar-se sobre aquesta qüestió però el govern del PSOE va desestimar-ho poc abans del relleu.
Els rumors de transvasament de l'Ebre s'han reactivat amb el retorn d'Arias Cañete. Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, explica que "el conflicte no és amb la societat valenciana, sinó amb sectors urbanístics i financers que volen recuperar un model basat en la construcció". Tomàs considera que "al nord de Castelló hi ha molta gent que s'oposa al transvasament". "Per trobar suports socials majoritaris al transvasament cal anar més avall. Amb la gent del nord de Castelló hi hem col·laborat i ho continuarem fent", conclou.
