Aq uests dies la Xina torna a lluir múscul davant Occident. Pequín aconsella el president nord-americà en política econòmica, però al mateix temps li exigeix silenci en les seves polítiques repressores. És ben conegut que el politburó xinès controla una quarta part del deute dels EUA i això li atorga una patent de cors per violar els drets humans. Empresonen Liu Xiaobo o Hu Jia, fan desaparèixer Gao Zhisheng, detenen Ai Weiwei... La llista és llarga, sobretot des que als dirigents xinesos els amara la por al contagi de les revoltes de gessamí. Es tracta d'activistes que actuen de forma individual i, per tant, són neutralitzats amb relativa facilitat pel totpoderós aparell de seguretat. Contràriament, l'espurna d'una revolta popular multitudinària ha ressorgit al sempre rebel Tibet.
Des de l'aixecament tibetà del 2008, una punyent campanya de repressió orquestrada pel president Hu Jintao, manté la població tibetana sota un règim de terror. Lhasa, la capital tibetana, viu sota una llei marcial no declarada. Paramilitars xinesos vigilen cruïlles i desfilen les 24 hores del dia pels carrers, mentre que franctiradors de l'exèrcit observen des dels terrats.
Els últims mesos l'activisme polític més actiu el trobem al Tibet situat fora dels límits artificials de l'anomenada regió autònoma. El punt àlgid va arribar el 16 de març quan Phuntsog, un jove monjo desesperat del monestir de Kirti, s'immolava a la ciutat de Ngaba a Sichuan -a més de mil quilòmetres de Lhasa- en protesta contra l'ocupació xinesa. Els testimonis que han superat la censura xinesa asseguren que mentre cremava els policies encara l'atonyinaven amb porres. El monjo moria l'endemà.
El 19 de març, en una mostra de desafiament inaudita, milers de tibetans van assistir al funeral de Phuntsog. Tot seguit centenars de tropes xineses es desplegaven per la ciutat i la castigaven amb un setge implacable al monestir, que es manté a dia d'avui. Els militars van provar d'emportar-se els monjos, però centenars de tibetans van barrar-los el pas fins que les manifestacions van ser reprimides amb l'habitual brutalitat. Dins del monestir, presó improvisada, hi ha 2.500 monjos arrestats, sotmesos a violentes sessions de reeducació dels delegats xinesos del Partit.
Tot això passava aquells dies en què el president Rodríguez Zapatero va oblidar esmentar els drets humans en la seva última visita a la Xina -el politburó xinès té el 12 % del deute espanyol-. Aquesta mena de complicitat també afecta alguns polítics catalans: fa tres anys l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va vetar una declaració institucional a iniciativa de CiU i pactada amb tots els grups polítics a favor dels drets humans al Tibet. A aquesta manera de fer política, uns n'hi diuen pragmatisme, d'altres poca vergonya.
Però la revolta de Kirti demostra la fortalesa de la irreductible identitat tibetana. Malgrat la importància estratègica que té aquest Tibet rebel per al govern xinès -representa una quarta part de la superfície de la Xina, amb abundants recursos naturals com aigua i liti- no sembla que la repressió pugi posar fi a aquesta permanent rebel·lió. Encara que ho dissimuli molt bé, la Xina no deixa de ser un gegant amb peus de fang .
