OBSERVATORI DE L'ÀSIA
Crònica 25/02/2012

El Tibet en revolta permanent

Josep Lluís Alay
3 min
Estudiants tibetans manifestant-se ahir davant de la seu de l'ONU a Katmandú l'endemà de la celebració de l'any nou.

Dimecres els tibetans van canviar d'any. Tradicionalment és la festivitat més important del calendari tibetà, però en aquesta ocasió s'ha convertit en una jornada amarga en què no hi ha hagut celebracions. A hores d'ara ja hi ha 25 tibetans que s'han calat foc en només deu mesos en una nova expressió de protesta contra la repressió xinesa. A més, les immolacions del lama Sopa com a autoritat budista i de la jove monja Tenzin Choedron -que amb només 18 anys sacrificava la seva vida per a la causa tibetana- han colpit el país.

A l'espiral de tràgiques immolacions, cal afegir-hi una onada repressiva de dimensions catastròfiques per a la cultura tibetana. Escriptors, músics i pintors tibetans coneguts han estat detinguts de manera arbitrària i tancats en presons xineses, mentre que intel·lectuals com Dawa Dorje, un estudiós de la cultura tradicional tibetana, han desaparegut en mans de paramilitars perquè al Tibet d'avui, sota administració xinesa, continua desapareixent gent per motius polítics. D'altra banda, els monestirs han estat forçats a hissar la bandera xinesa i a col·locar en els altars rètols amb les imatges de Deng Xiaoping, Jiang Zemin i Hu Jintao, la trinitat comunista xinesa, a la qual aviat s'afegirà el futur secretari general, Xi Jinping, que ha estat rebut aquests dies amb tots els honors a Washington.

Al llarg de més de mig segle d'ocupació, la resistència tibetana ha estat majoritàriament no-violenta però, desafortunadament, s'ha demostrat que les expressions de protesta pacífiques han estat del tot inútils. La llibertat d'expressió és una utopia i els mitjans de comunicació internacionals tenen vetada la presència en els territoris tibetans. Des del gener d'aquest any, les autoritats xineses mantenen tancat tot el territori del Tibet. Tot i així, se sap que les immolacions han esperonat manifestacions espontànies de protesta -dissoltes per la policia xinesa amb foc real- que han provocat la mort d'una dotzena de tibetans. Un periodista de The Guardian que es va infiltrar fa una setmana a la regió tibetana de Ngaba (Sichuan) la comparava amb les àrees més conflictives del Pròxim Orient.

Els pocs testimonis que ens arriben sobre la situació a l'interior del Tibet coincideixen a parlar d'una zona de guerra amb carros de combat de l'exèrcit xinès pels carrers, acompanyats de desfilades d'esquadrons militars amb uniforme de campanya i armes automàtiques. Els policies xinesos mostren l'última moda en repressió, un impactant retorn a l'Edat Mitjana: porres de punxes. I a les patrulles de l'horror no els falta un extintor com a mostra d'impotència davant l'obstinació tibetana. Però atenció: és una guerra en què únicament un bàndol disposa d'armes. La part tibetana rep tota la violència del sistema repressiu xinès i l'única violència dels tibetans és la que despleguen contra ells mateixos per mitjà de les immolacions.

Submergits en un funeral

Les cendres dels tibetans sacrificats pesen com una llosa i el país viu submergit en un funeral permanent. Diuen que prefereixen ser cendra que viure en una humiliació constant. Els esdeveniments s'acceleren i la revolta ja no la pot aturar ningú. Mentrestant, arriba el març i la tensió encara pujarà un grau més amb la commemoració de les revoltes del 1959 i el 2008. Saben que no els ajudarem des de l'Europa democràtica. A la nació sense estat més gran del món els tibetans són conscients que formen part del preu que la Xina exigeix per finançar el fons de rescat europeu i el deute nord-americà.

stats