Tic-tac, tic-tac...

Tant en el rictus de Mariano Rajoy d'ahir com en l'histerisme de la premsa madrilenya s'endevina la por del nou escenari que s'aproxima, el de l'absència de la violència. Però no són els únics amb aquest neguit en sentir el tic-tac, tic-tac del rellotge que marca el final d'ETA. Ni tan sols l'esquerra abertzale sap amb exactitud quin és el camí que s'obre a partir d'ara. Les incògnites són moltes. La desaparició d'ETA facilitarà la unitat abertzale o desencadenarà una lluita aferrissada per l'hegemonia? Com respondran les víctimes del terrorisme? Com somatitzaran els últims reductes pro etarres una derrota que es vol fer passar per decisió unilateral? Què farà l'Estat ara que es queda sense el seu principal argument per no abordar el conflicte territorial? De moment, ja hem vist dirigents de Batasuna com Rufi Etxeberria amb americana i corbata. I algunes víctimes i etarres penedits han començat pel seu compte el procés de reconciliació. És l'escenari que haurà de gestionar Rajoy. Tic-tac...