El Lluc, el Joan i la Júlia són dels que trepitjaran avui les aules amb moltes ganes. Aquest setembre, que comença amb l'amenaça del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'imposar el castellà com a llengua vehicular a l'escola, és el mes preferit de les tres criatures, perquè és el moment de retrobar-se amb "els amics de l'hivern", com en diu el Joan, o "d'enfrontar-se a noves matèries", per a la Júlia, o el moment d'anar "a l'escola dels grans", com diu el Lluc.
El Lluc comença P-3 amb dos anys a l'escola de Calldetenes. No en farà tres fins al mes de novembre, de manera que el xumet i l'osset de peluix l'acompanyaran encara en la nova aventura, perquè segur que farà migdiades, "i les mestres ja ens han dit que poden portar el que vulguin per dormir", diu la mare, l'Anna Orte. Per sort, els bolquers els va deixar enrere a principis d'estiu. I, també per sort, a l'escola hi té un germà més gran, el Gil, que és el mitjà. El germà gran, l'Eudald, no hi serà, perquè comença 1r d'ESO a l'institut del mateix poble. "M'entra el petit a l'escola i se'n va el gran, però ho prefereixo, perquè se'n beneficia el mitjà, que és qui porta més malament la posició del mig, perquè acaba patint gelosia del gran i del petit", diu.
Mentrestant, el Jordi Lluch porta a la motxilla els llibres per començar 4t de primària que li ha passat el seu germà, que, al seu torn, comença 5è. El fet que els dos germans tan sols es portin un any facilita que la despesa en material escolar no sigui tan elevada. Tot i així, aquest any, entre els dos germans, han calgut 180 € per adquirir gran part dels llibres, i "encara no ho tenim tot", diu la mare, l'Elisabet Tort. En Jordi té moltes ganes de retrobar-se amb els amics i d'estudiar, perquè és d'aquells que ha passat tots els matins de l'estiu fent deures, mates, anglès, cal·ligrafia i, fins i tot, ha escrit un diari. I encara més: tot l'estiu han mantingut el ritme de llevar-se aviat, de manera que avui no els ha costat gens despertar-se. Tenen 10 minuts caminant entre casa seva, a Reus, i l'escola Santa Anna, a Castellvell del Camp. Tot és perfecte per al Jordi que, de gran, vol ser músic i a estones -diu- ho combinarà amb la feina de pilot o controlador d'avions o pilot de cotxes.
"Qui ha pensat aquests horaris?"
Per als pares, els nous horaris que s'han implantat aquest any, arran de l'eliminació de la sisena hora, són una altra història. Són de 9 a 12.30 i de 15 a 16.30. "Com que jo ara no treballo, els aniré a buscar perquè dinin a casa, però quan comenci a treballar, els hauré de deixar a l'escola. Però quina feina permet plegar a les 16 o abans per arribar a la porta de l'escola a les 16.30? Qui ha pensat aquests horaris?", es pregunta l'Elisabet. La maquinària del rellotge escolar es falca amb un nom: extraescolars. "Hauran de fer tres dies a la setmana d'extraescolars: música, música i música".
A Menorca, les tardes lliures
A Ciutadella de Menorca, la Júlia Salord sap que 4t d'ESO és un curs difícil. "Me n'han avisat les amigues, però jo sóc de les que s'ho treu quan s'hi posa". La Júlia vol estudiar educació infantil, però no ho té del tot clar. "Sé que m'agrada tota aquella feina que comporti ajudar la gent".
Comença el curs amb nervis perquè a l'institut on estudia, l'IES M. Àngels Cardona, tenen el costum de fer canvis d'alumnes a 3r i 4t. "Per una banda, m'agrada, perquè coneixeré gent nova, però, per l'altra, em fa pena, perquè 3r ha estat molt bo, ens aveníem molt". A més, el curs comença amb una altra novetat per a la Júlia. A 1r d'ESO hi haurà un dels seus germans bessons. L'altre germà encara es quedarà a l'escola, fent 6è. La idea de tenir un germà al mateix institut que la Júlia li agrada: "El podré ajudar en tot el que necessiti a l'hora de fer deures i, si vol, algun dia podem anar junts amb sa bici a l'escola, però em sembla que cadascú de nosaltres optarem per anar amb els nostres amics".
La Júlia té una edat, 15, en què els amics són importantíssims. També ho és el temps lliure, i l'institut els en dóna: acaben les classes a les 14 o a les 15 h (cosa que a Catalunya no està permesa), de manera que la Júlia afirma que així, a les tardes es pot dedicar "al hip-hop o a la guitarra". També hi ha hagut anys que li han calgut classes de repàs de matemàtiques, l'assignatura que més li va costar a 2n d'ESO, però l'any passat ja no li van caler. A 4t, "ja veurem". De totes maneres, la mare, l'Esperança Florit, comenta que la Júlia ha anat millorant a mesura que ha anat passant de curs de l'ESO, i ho resumeix amb una sentència: "Una al·lota pot ser intel·ligent, però si no vol fer feina, no superarà el curs". La Júlia és una formigueta que cada any ha anat estudiant més, explica l'orgullosa mare: "Només treu suficients d'anglès; a la resta d'assignatures, com el català i el castellà, un 10".
