Vincular els salaris a la productivitat no és una idea nova. Es tracta de lligar el treballador a la marxa de l'empresa, per tal de remar tots en la mateixa direcció, per evidenciar que en realitat la vella contraposició dialèctica empresa-treballador no s'adapta als nostres temps, ja que l'empresa no és res més que un conjunt de treballadors que tenen un interès obvi en la seva supervivència i bon funcionament. Els retrets sindicals responen al fet que alguns empresaris només s'enrecorden dels treballadors quan van maldades i obliden que el treballador vol una retribució justa per la seva feina i no una assumpció del risc empresarial que, per llei, no li correspon. Per adaptar-se als nous escenaris és encertat trobar noves fórmules d'incentivació que vagin més enllà de l'evolució incerta d'un IPC poc rigorós.
