VALÈNCIAL'últim capítol de l'historial de corrupció del PP al País Valencià, el cas Emarsa, presenta una diferència respecte dels que el precedeixen i és que, de tan escandalós, ni els dirigents populars han practicat l'habitual corporativisme. No han defensat els seus com sí que han fet, per exemple, amb l'encara líder del partit a Castelló, Carlos Fabra, després de conèixer la decisió del Tribunal Suprem de reobrir-li les causes que s'havien considerat prescrites. Però el govern valencià fa la seva particular lectura de la decisió del tribunal i la portaveu de l'executiu, Lola Johnson, explicava divendres que es tracta d'"una qüestió absolutament tècnica processal". Els imputats per l'anomenat cas Emarsa no tindran la mateixa sort que l'expresident de la Diputació de Castelló i no només no rebran el suport del seu partit sinó que la Generalitat es personarà com a acusació en el judici pendent.
Els responsables de posar el País Valencià un altre cop en el mapa de la corrupció són els gestors de l'Entitat Metropolitana d'Aigües Residuals Societat Anònima (Emarsa), en mans dels populars des dels 90. La investigació judicial a la societat, liquidada el juliol del 2010 perquè es trobava en una situació de fallida amb un forat de 17 milions, ha permès descobrir com els 18 imputats saquejaven les arques que els ciutadans de València i la seva àrea metropolitana pagaven amb la taxa de sanejament en la factura de l'aigua.
Les vuit "traductores" romaneses
Al "passin i saquegin", com definia l'oposició els anys de govern de Francisco Camps, cal sumar-li tocs berlusconians. Una de les coses que més estupor ha provocat després de 50 hores de declaració de l'exgerent d'Emarsa, Esteban Cuesta, davant el jutge que porta el cas és la contractació de vuit presumptes traductores de nacionalitat romanesa a qui es pagaven les despeses i s'allotjava en hotels en què compartien estada amb algun dels responsables de l'entitat.
Malgrat el que pugui semblar, Cuesta va explicar al jutge que elles feien treballs de traducció en visites que empresaris romanesos feien per tancar negocis amb directius d'Emarsa. Però a més d'aquestes pernoctacions la investigació ha revelat la facturació de diverses nits d'hotels on no es va allotjar ningú i factures amb l'import augmentat, segons s'ha pogut comprovar amb la documentació remesa pels hotels en què es feien les reserves.
Però el pillatge dels consellers d'Emarsa anava més enllà. Amb fons de la societat compraven vestits d'Armani, bosses de Loewe, joies, rellotges, bolígrafs Montblanc, dispositius electrònics, accessoris d'automòbil, mil euros de loteria cada any, carregaven el lloguer de vehicles de luxe i circuits spa, feien viatges de plaer amb les seves famílies i, entre el 2005 i el 2010, van passar a Emarsa factures d'uns 300.000 euros per menjars en restaurants d'alt nivell.
Supersous i feines inexistents
Si aquests pagaments són cridaners perquè tenen poca vinculació amb el funcionament de la depuradora que gestionava l'entitat, el jutge considera que el veritable saqueig de les arques d'Emarsa es feia a través del pagament de subministraments i serveis falsos com la "reparació dels tancs de depuració 4, 5 i 6" quan només n'hi ha dos.
Emarsa és el reflex de la política del deixar fer que durant anys ha permès practicar la majoria aclaparadora del PP al País Valencià. El poc pes de l'oposició a les institucions i empreses públiques ha estat en algun cas aprofitada per qui estava al capdavant. En el cas Emarsa això es tradueix en el fet que nou dels directius cobraven un sou més alt que el del president espanyol.
