MadridS' obre el teló. Surten un andalús i un català davant un decorat nefast. S'apaguen els llums de l'escenari i es tornen a obrir amb un nou fons. L'andalús i el català s'han fet trenta anys més grans i recorden aquell antic conjunt de dibuixets en cartrons i objectes reutilitzats que van servir per sortir del pas. Per ells no ha canviat res. Tot segueix igual. És la imatge que van donar l'expresident espanyol Felipe González i l'exportaveu de CiU a Madrid i pare de la Constitució, Miquel Roca, durant la presentació del llibre de converses Encara ens podem entendre? , de Lluís Bassets.
Fins i tot semblava que volien prohibir que algú que no fos ells expliqués com era l'antic decorat. González va denunciar el "revisionisme de la Transició" i la "falsa història" que considera que se'n fa. Segons ell, es deu a dues causes: l'intent de recuperar posicions polítiques d'abans d'aquesta època i el pensament que s'està construint un país on tot el que s'ha fet fins ara no valia la pena. El protagonisme és seu i va ser seu, només ells en poden parlar. Per això va lamentar que als actes commemoratius hi participin persones que en comptes d'estar a la sala de màquines eren a la vorera del davant, boicotejant el procés des de posicions de dreta radical. Va dir que, observant la celebració del 30è aniversari del cop d'estat del 23-F, va pensar "qui t'ha vist i qui et veu".
La premissa del llibre és precisament el valor gairebé sagrat i inqüestionable de "l'esperit de la Transició", que per González ara és més necessari que mai perquè des del 2007 es viu una situació d'emergència. Per això cal "fins i tot més consens" que el 1977, parlant del PP. I va afegir que li preocupa que arribi a la Moncloa algú que vol governar per desgast de Zapatero i sense alternativa. Amb l'edat, les crítiques surten amb més facilitat.
D'aquí que també critiqués la cancellera alemanya, Àngela Merkel perquè, segons ell, pretén fer "una Alemanya alemanya i que qui vulgui s'hi afegeixi". Va ironitzar, però, que seient al seu costat potser veuria alguna cosa diferent.
Roca també va apuntar-se a la defensa sense embuts dels valors de la Transició: "Quan passin de moda hem de tremolar". Va igualar el concepte de Transició al de diàleg. Per ell és una mateixa cosa. I també va fer una defensa aferrissada del pactisme català del que l'ara desmarcat Jordi Pujol va ser impulsor. "Pactar és de valents, no de covards", va manifestar sense tenir en compte que hi ha pactes que es firmen per obligació i per això després no es compleixen. I va lamentar: "Gastem tant de temps a destruir l'adversari que no tenim temps de construir-nos a nosaltres". Per això va fer una dura crítica de l'"esport" de criticar la política, que considera que pot obrir la porta al règim totalitari, una temptació de què considera que l'Estat no està totalment immunitzat.
El llibre està pensat per parlar de les relacions Catalunya-Espanya i per això no es va obviar una referència a les consultes. Roca va afirmar: "No cal maximitzar-les, però seria un error minimitzar-les". Per ell, el problema de Catalunya va començar fa dos segles i no seria "assenyat" negar-lo. Reconèixer-lo gairebé és un tema d'educació. Va afirmar que no es donen les condicions per solucionar el problema d'encaix perquè cap de les negociacions en vigor afronten el tema directament, i només se'n tracten "detalls". A més, va denunciar que "en parla massa gent".
González, al seu torn, va opinar que les consultes són un "exercici" que no està entre les "preocupacions immediates" de la gent. També va considerar que si es prenen seriosament, s'acaba caient en la malenconia. Com va dir Roca, l'encaix de Catalunya i Espanya "algú l'haurà de tractar amb seriositat algun dia".
