Van sorgir, com qui diu, per sorpresa -tot i el xup-xup generat per les retallades socials- i ja de manera massiva en una manifestació que avui fa exactament tres mesos va omplir carrers de ciutats d'arreu de l'Estat per cridar allò de "No som mercaderies en mans de polítics i banquers". Una explosió de malestar acumulat que s'havia anat gestant durant mesos a través de les xarxes socials i que va passar el relleu a les acampades. Des d'aquell moment, el seu missatge, que ha creuat fronteres, ha obert nous fronts i dispersat els eslògans, s'ha colat a l'agenda política, que ja contempla debats sobre la transparència i els canvis en la llei electoral.
Ara, amb l'horitzó segur de noves mobilitzacions coincidint, per exemple, amb la visita del Papa a Madrid, els indignats han encetat una fase que és alhora més reflexiva per aconseguir escalfar l'ambient aquesta tardor -amb la campanya de les eleccions estatals de rerefons- i focalitzada en àmbits concrets, com ara les protestes a les retallades a la sanitat. El boicot a les urgències de l'Hospital de l'Esperança n'és només un exemple. A l'horitzó: una nova manifestació d'abast internacional el proper 15 d'octubre.
La gota malaia de les protestes, però, no ha penjat el cartell de "Tancat per vacances" i punts de tensió com el desallotjament dels últims acampats de Madrid han tornat a treure milers de persones al carrer. "Aquest moviment trenca pautes, contradiu els manuals de ciència política i això queda clar quan, fins i tot a l'estiu, en ple mes d'agost, milers de persones es concentren a Madrid, davant el ministeri d'Interior", explica la investigadora de la Facultat de Comunicació Blanquerna Aura Ruano, que ha seguit de prop els avenços dels indignats i que defineix el moviment "com una possibilitat multitudinària d'actuar independentment dels canals convencionals, que s'ha fet forta a través de la xarxa i que no és ningú i és tothom".
Aquí "tothom està afectat per la crisi econòmica i social que vivim i es pot sumar a una determinada protesta, per això és imprevisible sabre quanta gent es mobilitzarà en cada convocatòria", puntualitza.
La protesta s'expandeix
El 15-M compleix tres mesos en un context internacional convuls. Les reivindicacions socials s'han estès a països com Anglaterra -amb un to violent i marcadament diferent al d'aquí-, que ha tornat a posar en l'imaginari de molts les imatges de les banlieues franceses, o d'Israel, on, tot i les diferències evidents, la protesta té un ADN força més proper a la dels indignats de plaça Catalunya o la Puerta del Sol. "Són moviments molt diferents, però tenen més en comú que no pas diferències", opina l'economista i activista Arcadi Oliveres, que situa els punts més allunyats entre el que passa a Londres i els indignats en el fet que allà en el desencadenant hi ha una mort i en què aquí "la protesta l'estan movent, sobretot, les classes mitjanes". En qualsevol cas, però, opina que es tracta d'una "resposta global a una situació social injusta" que espera que "arribi al conjunt de països". Quant a les fites assolides pel 15-M, en destaca la "bona manera de fer, tenint clares les seves limitacions, perquè són novells en el camp de la política i seria il·lògic que es posessin a llistar propostes concretes".
Oliveres considera que el moviment tindrà corda per a temps, "perquè l'origen de la protesta no s'ha aturat i el malestar tampoc". Encara que, puntualitza, "com tot moviment social, va pujant graons d'una escala i, després de fer un pas, cal consolidar-se". El següent pas: "un consens de mínims, ser capaços d'organitzar-se per fer pressió en diversos àmbits més enllà del que és purament la manifestació".
L'economista Miren Etxezarreta, que també ha manifestat la seva simpatia amb el moviment, destaca que el 15-M "hauria de caminar cap a una construcció teòrica" aprofitant la força del treball en xarxa i la diversitat dels integrants. El sociòleg Daniel Tarragó apunta, però, que encara és difícil titllar els indignats de moviment, perquè "fins ara el que han fet són mobilitzacions per dir que estan radicalment en contra de moltes coses, i ara caldrà anar més enllà dels titulars".
