Trias recupera l'estructura de govern de Maragall
Falten 75 dies per a la celebració de les eleccions municipals del 22 de maig i PSC i CiU, definitivament, s'han intercanviat els papers pel que fa a la tradició política dels seus líders: si Jordi Hereu pujoleja a tort i a dret recorrent els barris, ara Xavier Trias maragalleja treballant en una estructura de govern dels millors que en la versió municipal passa per recuperar el sistema de gestió de tipus gerencial que va implantar l'alcalde-president a finals dels vuitanta.
Trias treballa des de fa setmanes en aquesta estructura, que deixaria enrere l'actual sistema d'Hereu de regidors i de delegats i comissionats amb més o menys pes polític. Els gerents actuals són tècnics. L'alcaldable i el seu equip subscriuen la tesi del director del Museu d'Història, Jordi Roca, que deia fa uns anys que Barcelona és massa petita per resoldre els problemes grans i massa gran per als problemes petits. La solució a la dicotomia, segons Trias, i en un mandat en què es dimensionarà el govern de l'Àrea Metropolitana, és recuperar una estructura forta de govern, duplicada, amb fitxatges d'alt nivell que no aniran a la llista però que sí que acompanyaran l'alcalde a la primera línia de la gestió. "Un regidor no pot fer política i gestió alhora a Barcelona", deien fa dies fonts molt pròximes al candidat.
Trias, que la setmana passada va traçar un altre paral·lelisme amb Maragall viatjant a Nova York i a Boston -l'alcalde socialista, curiosament, va viatjar el 1983 per primer cop a aquestes dues ciutats en precampanya la primera vegada que va ser cap de cartell-, ja ha començat a farcir aquesta estructura amb el fitxatge d'Àngel Miret, exsecretari general d'Immigració de l'últim Govern de CiU a la Generalitat, actual administrador judicial d'Intervida i professor de ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. Miret, fins ara director general de la consultora Socarge, va ser un dels impulsors del debatut carnet per punts per a immigrants i els últims anys ha elaborat plans d'integració de la immigració, per exemple, al Vendrell.
Candidats i carabasses
Miret, no obstant, no és l'únic nom en el qual confia Trias per desplegar aquesta doble línia de govern en cas que guanyi les eleccions del 22-M, però sí que és un dels primers que no li dóna carabasses. L'alcaldable també tenia en aquesta llista l'economista Georgina Arderiu, per la seva llarga trajectòria en gestió a l'administració com a directora general de Pressupostos al Govern o de Règim Econòmic de la Seguretat Social, però el president de la Generalitat, Artur Mas, se la va endur fa dos mesos a la secretaria general d'Economia i Coneixement d'Andreu Mas-Colell.
En aquest cercle de confiança, però d'una manera més externa, Trias també es deixarà assessorar per entitats com l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC); de fet, dos dels seus principals representants, Víctor Guallart i Willy Muller, són els ideòlegs del projecte de Gran Barcelona per als pròxims 40 anys de CiU i van acompanyar el candidat en el seu desplaçament als Estats Units.
Els dotze i algun més
Dilluns el comitè territorial de CDC aprovarà la llista de les eleccions municipals a Barcelona i no hi faltaran cap dels dotze homes i dones que van acompanyar Trias el 2007; el número 2 serà Joaquim Forn, i Sònia Recasens, el 3. Però qui ha estat a punt de caure de la selecció ha estat l'històric Joan Puigdollers, un dels regidors que més serveixen de pont a Trias entre les diferents generacions del grup municipal. Puigdollers va ser requerit també al Govern per l'actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, perquè posés ordre a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), però la seva resposta va ser negativa i, en conseqüència, el seu argument va ser la lleialtat a Trias i la voluntat de culminar la seva carrera a l'Ajuntament. Les úniques sorpreses a la llista, si es poden dir així, es jugaran en els llocs fronterers de sortida, en què tenen espai assegurat el president de la federació barcelonina de CDC, Jordi Martí, i el cap de gabinet de Trias i vicepresident de l'agrupació de CDC de Gràcia, Albert Ortas. Per tancar la llista, també es busca un nom emblemàtic.
