Trio d'asos a la porta del WC del pavelló Nova Icària. Significativa estampa quan a la plaça Catalunya hi ha tanta gent amb ganes d'estirar de la cadena. Amagadets, per crear més expectació, Mas, Duran i Trias es donen copets a l'esquena i s'allisen les solapes de l'americana esperant el tret de sortida. El president, tan avesat a les corbates supersticioses, aquest cop no en porta. No calen amulets. Amb més d'un miler de persones que fan servir el cartell de Trias t'estimo com a vano dóna per cantada la victòria. Si més no, ahir ja servia per donar aquest "aire fresc" que tant reivindiquen per al consistori i per eixugar les gotes de suor d'un pavelló que bullia com una olla de pressió.
Jordi Pujol intenta inaugurar el míting. Però els micròfons el boicotegen. No se sent. "Poca broma, que tenim poc temps!", etziba. I amb tantes coses a dir, s'oblida -hàbilment- de donar pas a Duran. "Tranquil, que no em passa només amb tu, Duran!", s'excusa, no fos cas que se l'acusi de falta de cortesia amb Unió. I surt Mas, guardiolejant . Com si l'equip de Trias estigués a punt d'enfundar-se la samarreta blaugrana per saltar demà al camp a Wembley. "Tens un equip de Champions", exclama. L'eufòria és tal que gairebé ningú s'immuta quan mitja dotzena d'antitaurins protagonitzen un fugaç boicot de l'acte. Mas confessa que ja està "acostumat a les pancartes". Ara més que mai.
Sensació de discurs d'investidura de Trias més que de cloenda de campanya. "Tot està per fer i tot és possible", va manllevar a Miquel Martí i Pol. Una estrofa que, per cert, entona Lluís Llach a "Dóna'm la mà". El nom del disc? Temps de revoltes . Casualitat? Tant se val, CiU va córrer una gegant i espessa senyera per cobrir el públic, probablement un preludi del que intentaran fer a partir del 23-M amb la nova plaça Tahrir de Barcelona.
