Tunísia es bolca en l'acollida de mig milió de refugiats de Líbia

Barcelona.L'arribada de mig milió de refugiats de la guerra de Líbia a la veïna Tunísia, un país immers en un procés revolucionari i amb l'economia enfonsada, podria haver suposat un còctel explosiu. Però, sense fer soroll, el poble tunisià ha estat capaç de parar el cop i de posar en marxa una onada de solidaritat que ha permès gestionar l'acollida de tota aquesta gent sense tensions significatives. Una reacció que ha pal·liat la falta d'ajuda internacional davant la crisi.

"Molta gent ha obert les portes de casa seva per acollir els nostres germans libis", deia ahir per telèfon Chenib Mosbah, sindicalista de Tataouine, una ciutat de 70.000 habitants que ha rebut 50.000 refugiats. "Altres han anat als centres de joves i els voluntaris els ofereixen aliments gratuïts", explica. A la ciutat de Gabès, assenyala el pediatra Mouazi Jemai, se'ls ha acollit al teatre i a les residències estudiantils, després que s'hagi acabat el curs escolar. Com que no hi havia espai per a tothom, també s'ha muntat un campament amb tendes de la Creu Roja, on els voluntaris van a fer espectacles per als més petits i s'hi organitzen activitats esportives".

La Unió General de Treballadors Tunisians (UGTT) ha convertit totes les seves seus al país en punts de recollida d'aliments i roba, i l'arribada de camions i furgonetes als pobles i ciutats propers a la frontera de Líbia és constant. Els refugiats són ben rebuts a les escoles i als hospitals comarcals.

A Tunísia es fa inevitable que aquesta acollida contrasti amb el tracte que Europa ha donat als joves que fugien en pasteres cap a l'illa italiana de Lampedusa. "Intenteu posar-vos a la pell de la gent d'aquí -explicava dijous per telèfon Maroun Laham, arquebisbe de Tunis-; 20.000 tunisians han arribat a les costes d'Europa, que potser està en crisi, però que no deixa de ser un continent ric, i hi han estat mal rebuts. En canvi, més de mig milió d'estrangers han arribat a Tunísia, que no és tan rica i que viu una forta crisi política, i se'ls ha rebut amb els braços oberts, compartint la casa, l'escola i el pa. Vist des d'aquesta banda del Mediterrani, això és simplement incomprensible".

Subsaharians atrapats

La situació dels subsaharians que treballaven a Líbia i que també han hagut de fugir de la guerra és més complicada. Si els libis esperen que s'acabi la guerra (i que el desenllaç els sigui favorable) per poder tornar a casa, aquest retorn no és tan clar per als milers d'eritreus, sudanesos, somalis i nigerians, que ja havien fugit de la guerra, la persecució o la fam als seus països d'origen, on les coses no han millorat. L'horitzó de poder tornar a treballar a Líbia també sembla llunyà. Uns cinc mil estan instal·lats en tres camps de refugiats, gestionats per l'exèrcit tunisià i organismes internacionals. L'Organització Internacional de les Migracions i l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats s'encarrega de repatriar els que poden tornar a casa. La resta estan atrapats.

"Viuen en una incertesa absoluta, sense cap horitzó de futur. Estan frustrats i desesperats i això genera greus tensions", alerta Mike Bates, responsable sobre el terreny de Metges sense Fronteres. L'organització està oferint atenció psicològica, però no ha pogut evitar episodis com el del 23 de maig, quan es van produir enfrontaments entre refugiats de diverses nacionalitats i quatre eritreus van morir en un incendi, que va cremar dos terços del camp de Shousha. "Ara la situació està més calmada, però és inevitable que hi hagi tensions perquè alguns veuen com se'ls reclama que tornin a casa, mentre que altres veuen com l'ONU està negociant la seva acollida en tercers països". Encara no s'ha ofert cap govern. Bates fa una crida a la comunitat internacional: "Occident està participant en una guerra i no pot ignorar la seva responsabilitat sobre la gent desplaçada per aquest conflicte".