Tunísia busca el seu propi model sis mesos després

El poble tunisià va obrir la porta del canvi al món àrab amb una revolta que fa fer caure el dictador Zine El Abidine Ben Ali, el 14 de gener. Sis mesos després, Tunísia continua buscant el seu propi model de construcció democràtica i justícia social, un camí encara obert, genuí, com ho va ser una revolució sense precedents a la regió i de repercussions encara imprevisibles.

El carrer continua parlantEls tunisians reclamen millores socials i l'avenç de la revolució

Centenars de joves de la regió minera de Gafsa protagonitzaven ahir protestes exigint llocs de treball, que van ser reprimides per l'exèrcit amb gasos lacrimògens i trets a l'aire. Per demà s'ha convocat una manifestació a la Kasba, la seu del govern a la capital, Tunis, sota el lema "Primer la revolució, després la Constitució".

Són només dos exemples de les protestes, tant de signe econòmic com polític, que continuen marcant la vida del país. Ahir el primer ministre, Béji Caïd Essebsi, es va defensar de la inestabilitat social assegurant que les protestes i les vagues tenen un impacte negatiu sobre l'economia. Amb la fugida del dictador, als carrers de Tunísia es va viure un esclat de llibertat que va donar lloc a una pugna entre el moviment popular i els sectors de l'antic règim que es resisteixen als canvis. Un xoc que continua obert.

Crisi econòmicaL'atur i les desigualtats regionals marquen les tensions a la societat

"Ara tenim llibertat, però no feina", deia ahir a l'ARA Fethi Boudissa, sindicalista de Sidi Bouzid, la ciutat de l'interior del país on es va immolar Mohamed Bouazizi, la mort del qual va ser el detonant de la revolta. "Aquí pensem que la revolució no va pel bon camí: el govern no fa res per millorar les coses i l'administració i les empreses continuen controlades per gent de la RCD, el partit de Ben Ali", lamentava.

Les regions interiors, marginades pels plans governamentals i bressol de la revolució, no veuen canvis en les condicions de vida. "L'atur i els desequilibris regionals són els principals problemes de l'economia tunisiana: dos problemes heretats de l'antic règim i que no es poden resoldre a mitjà termini", reconeixia en una conversa telefònica Abderrazzaq Zouari, ministre de Desenvolupament Regional. "Per desgràcia l'atur augmenta, perquè malgrat els esforços del govern el creixement previst per a aquest any és 0", afegeix i apunta que s'estan preparant programes de desenvolupament a les regions.

Ruptura constitucionalEs refà el cens per a les eleccions a l'assemblea constituent

Des de dilluns els tunisians estan anant als ajuntaments per inscriure's al cens per a les eleccions del 23 d'octubre, on s'ha d'elegir una assemblea constituent que elabori una nova carta magna. Més de 90 partits s'han legalitzat en aquests sis mesos. La Constitució de 1959 ha quedat derogada de fet i el govern provisional actua amb poders restringits, amb l'objectiu d'assegurar els comicis. "Aquesta forma particular de ruptura és una conquesta de la revolució", explicava ahir Rachida Neifar, professora de dret constitucional comparat de la Universitat de Tunis. "Les eleccions s'estan organitzant des d'una instància electoral independent que, tot i que treballa amb retard, desperta molta més confiança que si depenguessin del ministeri de l'Interior". Neifar destaca, però, la contradicció que l'organisme representatiu de la societat civil que funciona com un consell de la revolució tingui "només un caràcter consultiu, mentre que el poder decisori està en mans d'un govern hereu de l'antic règim".

Sistema judicial i policiaLa depuració de l'aparell d'estat és una assignatura pendent

El sistema judicial tunisià viu immers en una forta lluita interna entre jutges revolucionaris independents i els que estaven al servei de la dictadura. No s'ha pres cap mesura per garantir la independència de la justícia. Les famílies dels morts a la revolta encara esperen que els tribunals militars jutgin els responsables de la repressió, i no es conformen amb els 10.000 euros amb què el govern de transició ha promès indemnitzar els familiars de cadascun dels 300 morts en la revolta. "No confiem en la justícia militar i creiem que aquests casos han d'anar als tribunals civils, que donen més garanties", apuntava ahir Radhia Nasraoui, advocada defensora dels drets humans represaliada durant la dictadura. Nasraoui també alerta que la pràctica de la tortura a les comissaries no s'ha eradicat.

Llibertat de premsa El panorama audiovisual és el mateix de la dictadura

"El govern de transició hauria de garantir el pluralisme audiovisual i assegurar la competència transparent, equitativa i real entre els mitjans, els antics i els nous", apunta Omar Mestiri, director de l'emissora de ràdio Kalima, que va ser prohibida i perseguida per Ben Ali i que encara no ha obtingut una freqüència per emetre al país. Tot i que s'han posat en marxa alguns diaris nous, el govern no ha autoritzat noves televisions ni cadenes de ràdio, pocs mesos abans de les eleccions.

L'islamisme políticL'Ennahda suposa una prova de foc per al joc democràtic

La setmana passada es va organitzar a Tunis una manifestació per rebutjar l'atac a mans d'islamistes radicals contra un cinema on s'estrenava la pel·lícula Sense Déu ni amo , de la directora Nadia el Fani. L'islamisme polític estava reprimit sota Ben Ali i no va jugar cap paper important en la revolta que va derrocar-lo. Ara viu un moment de ressorgiment i el seu principal dirigent, Rached Ghannouchi, que va tornar de l'exili a Londres després de la caiguda del dictador, és una de les figures més controvertides del país. Una enquesta del maig de l'Institut Internacional Republicà xifrava en el 44% els tunisians que l'aproven i en un 37% els que el rebutgen. No hi ha cap estimació fiable sobre els resultats que pot obtenir la formació a les eleccions. Conscient de les reticències que desperta entre les organitzacions polítiques, l'Ennahda té un discurs moderat i busca l'aliança amb forces laiques, tot i que cap d'elles s'hi ha prestat fins ara. Les organitzacions feministes temen que puguin imposar un retrocés en l'estatut de la dona vigent al país, el més avançat de la regió.

"L'islam és un element de la identitat tunisiana. Ara estem en el moment de passar d'un islam cultural a un de polític i això només serà possible si els islamistes accepten les regles del joc democràtic i la resta de partits assumeixen que han de poder tenir el seu espai", apunta la professora de dret.