Tunísia tindrà llistes paritàries a les elecciones
Tunísia encarrila la via democràtica amb una mesura inèdita al món àrab: la paritat a les llistes electorals. A més a més, als comicis no s'hi podran presentar els antics càrrecs de la dictadura.
BARCELONA.Quan es compleixen tres mesos de la revolució que va fer caure la dictadura de Zine El Abidine Ben Ali, Tunísia ha adoptat una mesura sense precedents al món àrab i que la situa entre els països del planeta més avançats en la igualtat de la dona: les pròximes eleccions a l'Assemblea Constituent seran amb llistes paritàries. Les candidatures al Parlament que s'encarregarà d'elaborar la nova constitució hauran d'alternar homes i dones, en el sistema conegut com de llistes "cremallera".
La decisió es va prendre dilluns a la nit -enmig d'aplaudiments i crits contra el partit de Ben Ali- en l'organisme format per representants de les organitzacions sindicals, polítiques i socials que ha designat el govern de transició per posar les regles del joc de les primeres eleccions que viurà el país després de 40 anys de dictadura. El nom de l'organisme que ha elaborat el codi electoral està a l'alçada de la seva tasca: l'Alta Instància per a l'Assoliment dels Objectius de la Revolució, la Reforma Política i la Transició Democràtica.
"Tunísia sempre havia estat a l'avantguarda de la regió en matèria de drets de la dona, va ser el primer país a fer una revolució quan ningú hi creia i ara continua al capdavant en la lluita per la igualtat social", explicava ahir a l'ARA Kadija Cherif, membre de l'Associació de Dones Democràtiques, l'entitat que va presentar la proposta. Per Cherif es tracta només d'una qüestió de justícia: "La realitat és que les dones han tingut un paper clau en la revolució i ara es tracta que estiguin representades en els organismes de decisió en condicions d'igualtat. Volem que les dones tinguin un pes real en el desenvolupament polític i social del país que ha començat amb la revolució". Tunísia ja tenia des del 1956 un Codi d'Estatut Personal molt avançat en matèria de drets de la dona, que es va traduir, per exemple, en una presència de les dones a les universitats lleugerament més gran que la resta de països. Tot i això, hi havia molt poques dones en càrrecs de responsabilitat dins l'antic règim que encapçalava el dictador Ben Ali.
Cherif es mostra molt satisfeta amb el nou codi electoral, encara que reconeix que no resoldrà tots els problemes: "Les llistes seran paritàries, però no creiem que ho sigui l'Assemblea Constituent, perquè la majoria de partits posaran homes com a caps de llista", apunta.
En el debat sobre la paritat només es va sentir la veu discrepant precisament d'una dona, l'economista Zuhur Kurda, membre del Congrés per la República, que argumentava que la mesura penalitzarà les formacions amb menys dones, que acabaran omplint les llistes amb candidates de palla. "Sabem que queda molt per fer, però les dones tunisianes han demostrat prou la seva capacitat i el seu compromís", respon Cherif.
Reforma o ruptura
El país continua debatent-se entre la reforma i la ruptura amb l'antic règim. Després de la dissolució de la policia política i l'amnistia dels presos de consciència, l'Alta Instància va acordar també prohibir la participació a les eleccions, previstes per al 24 de juliol, a tots els que havien tingut càrrecs de govern sota la dictadura. Tampoc s'hi podran presentar els que havien ocupat càrrecs de responsabilitat a l'RCD, el partit de l'antic règim, formalment dissolt des del març. L'últim secretari general del partit, Mohamed Gariani, va ser detingut dilluns, després que la policia arrestés també un germà de Ben Ali, un dels pocs membres del clan que no havia fugit del país.
Pel que fa al model electoral, l'Alta Instància va adoptar un sistema proporcional, que afavoreix les formacions menys votades, cosa que dóna rellevància a les minories. Des de la caiguda de la dictadura s'han legalitzat al país unes 90 formacions polítiques. Sota Ben Ali només tres partits, a més de l'RCD eren tolerats.
Mentrestant, la situació a les províncies de l'interior, bressol del moviment revolucionari, continua lluny d'estabilitzar-se. La majoria de governadors civils han estat rebutjats per la seva vinculació amb l'antic règim i continuen les mobilitzacions que exigeixen millores socials. Paral·lelament, hi ha vagues i protestes laborals en tots els sectors: els metges, els funcionaris públics, els treballadors de l'hostaleria, els miners o els serveis de neteja de la capital reclamen millores en les condicions, en un país on la precarietat laboral era la norma.
