Tura acorrala Hereu

Barcelona"Necessito la vostra ajuda...". Amb aquest tímid missatge penjat al seu Facebook i amb una piulada més críptica al Twitter, símptoma de la definitiva invasió de les noves tecnologies en la política, l'exconsellera de Justícia i d'Interior i històrica alcaldessa de Mollet del Vallès durant setze anys, Montserrat Tura, va engegar ahir el viatge de possible no retorn que la durà en els pròxims dies a disputar unes eleccions primàries a l'actual alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.

Avui mateix, després que ahir participés en la reunió que el grup parlamentari del PSC va celebrar al monestir de Sant Benet de Bages, Tura es presentarà sola, en un acte a la seu de la federació de Barcelona ciutat dels socialistes que va convocar ahir des del seu correu electrònic mateix, per llançar la seva alternativa de govern. No té suports estrella, de moment: ahir les primeres adhesions li van venir des del Vallès Oriental i Occidental i, fins i tot, des de la Terra Alta, de regidors, exregidors i càrrecs locals de Sant Feliu de Codines, de Sant Cugat del Vallès i de Gandesa, il·lusionats amb el seu pas endavant. Tura, no obstant això, avui no concretarà propostes, però sí que enviarà els primers missatges en clau de mobilització d'una militància que passa les seves hores més baixes des del 28-N -quan el PSC va perdre nou dels deu districtes de la ciutat i va sumar amb un 18% el pitjor percentatge de la història a Barcelona.

La clau del desafiament de Tura, però, ja no és a les seves mans -perquè ella ja sap què farà-, sinó en el seu adversari en les teòriques eleccions primàries que el PSC hauria de celebrar més aviat que tard. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que ha vist qüestionada la seva candidatura a la reelecció des d'abans de l'estiu sense tenir mai el suport total de la direcció nacional del partit, no ha variat encara ni un mil·límetre la seva tàctica d'aguantar i només plegar si cau derrotat en l'elecció interna. "Anirem fins al final", assegurava ahir un dels seus màxims col·laboradors. Des que el juny va treure pit per primera vegada en un acte a la biblioteca de la Trinitat Vella fins ahir, que presentava la cessió de la torre ZeroZero a Telefónica, l'alcalde sempre ha hagut d'estar a la defensiva.

Ara, a l'altra banda del taulell, Hereu hi té més dirigents socialistes que mai que li demanen que deixi pas a Tura, que per als capitans del partit representa un mal menor que pot fer alguna ombra a Xavier Trias. I com que l'exconsellera és de l'anomenat sector catalanista, els més malpensats poden dir que si s'estavella... no passa res.

Els valors de la candidata

De fet, l'anàlisi que fan els dirigents socialistes consultats per aquest diari és que el PSC és una marca a la baixa amb Hereu, que des del 28-N ha preferit enarborar la marca Barcelona per salvar la seva candidatura a la reelecció, i que Tura no només pot omplir les sigles, sobretot la C, sinó que les pot desbordar amb un electorat fronterer amb CiU que la pot votar per la seva experiència en la gestió municipal, per la seva seriositat en els governs del tripartit i per la seva condició de dona. L'edat, atenció, també pot ser un valor: 56 anys contra els 64 de Trias.

El DefCon1, l'alarma total, s'ha disparat en tot cas al PSC amb una enquesta interna que ahir va filtrar Europa Press i que situa Hereu com a tercer candidat més votat si se celebressin eleccions municipals a Barcelona, amb CiU i el PP per davant i amb els socialistes per sota dels deu escons, uns resultats que només són comparables en un dels partits grans a la ciutat quan Joaquim Molins va treure deu escons el 1999 contra Joan Clos o quan Xavier Millet va treure vuit escons per CiU el 1979 contra Narcís Serra.

El divan en què estan instal·lats els socialistes catalans des del 28-N, quan van treure percentatges més propis de partits secundaris (un 6% al barri barceloní de Sarrià, un 9% a Vic, un 3% a Matadepera), també té un trauma històric. El PSC a Barcelona sempre havia fet transicions còmodes i modèliques d'alcalde a delfí d'alcalde sense esperar a les eleccions. Així va ser entre Serra i Pasqual Maragall, entre Maragall i Clos i entre Clos i Hereu. Aquest model, quan els socialistes van entrar a la Generalitat, es va exportar a Girona o a Lleida. Ara la situació és més complicada que mai: els socialistes poden perdre l'alcaldia, la Diputació de Barcelona, no han pogut fer cap transició a l'Ajuntament i no tenen encara ni candidat. I ara, a sobre, alguns volen primàries.