La UE ajorna la cimera per garantir un acord

Brussel·les.De l'acord entre Angela Merkel i Nicolas Sarkozy per recapitalitzar el sector bancari se'n coneixen ben pocs detalls -per no dir cap-, però les coses es comencen a moure a Brussel·les, símptoma que la voluntat de pactar una nova injecció de diners als bancs entre els Vint-i-set és ferma. El president del Consell de la Unió Europea, Herman van Rompuy, va anunciar ahir que s'ajorna fins al 23 d'octubre la cimera de líders europeus prevista inicialment per al 17 i el 18. La idea és que els socis tinguin més temps per negociar el pla per recapitalitzar els bancs i s'assegurin que a la cimera hi ha acord.

Brussel·les s'ha compromès a presentar en els dies vinents una proposta sobre la injecció de capital a les entitats bancàries comunitàries. Merkel i Sarkozy ja van deixar clar diumenge la seva voluntat de llançar un salvavides als bancs i van assegurar estar "totalment d'acord" amb la manera de fer-ho, però no van dir ni una paraula de com es farà la recapitalització.

Tot i la cordialitat mostrada entre l'eix franco-alemany, en realitat la seva visió sobre com salvar els bancs és oposada. França, amb el sector bancari més exposat al deute grec, vol salvar els mobles amb diners del fons de rescat europeu. Alemanya, en canvi, tot i comptar amb bancs fortament exposats al deute, prefereix que la recapitalització es faci des de cada estat membre i només s'utilitzin els diners del fons en casos excepcionals.

El Banc Central Europeu fa costat a Berlín. Segons el vicepresident de l'entitat, Vítor Constancio, els diners del fons de rescat "s'haurien de dedicar a reforçar les noves emissions de deute d'Espanya i Itàlia, fet que tindria un efecte multiplicador" que beneficiaria tota la zona euro. Tanmateix, avalar la compra de bons o utilitzar els diners per salvar els bancs només es podrà fer si tots els socis aproven la flexibilització del fons. Avui serà el torn del país amb més dificultats, Eslovàquia. No tots els partits de la coalició governamental hi estan d'acord, cosa que podria provocar que el Parlament no hi donés llum verda.

En qualsevol cas, alguns analistes apunten que la pressa per injectar diners als bancs respon al fet que ja s'està preparant la fallida parcial de Grècia. Cada vegada és més evident que els bancs hauran d'assumir un 50% o fins i tot 60% de la factura, un percentatge que podria suposar el col·lapse de bancs europeus si no es recapitalizen abans.

Algunes fonts asseguren que l'acord secret entre la cancellera alemanya i el president francès implicaria que París acceptés la fallida de Grècia a canvi que Berlín donés el vistiplau per utilitzar els diners del fons de rescat per recapitalitzar els bancs.