La UE ajudarà Grècia tot i trencar les seves promeses

Brussel·les.Grècia sumarà un quart any de recessió el 2012 i no complirà amb l'objectiu de reducció del dèficit al qual s'havia compromès a canvi de l'ajuda econòmica internacional. El panorama és desolador, però tot i la desastrosa situació del país i les promeses incomplides, la Unió Europea (UE) podria desbloquejar abans de deu dies els 8.000 milions d'euros pendents del primer rescat. No hi ha res decidit, però és l'escenari més probable.

Ahir els ministres de Finances de la zona euro, reunits a Luxemburg, van optar per la prudència i no es van pronunciar sobre les nefastes previsions econòmiques de Grècia. El ministre grec, Evangelos Venizelos, sí que va parlar, i ho va fer per reivindicar-se. "Grècia ha aprovat totes les mesures difícils i necessàries per complir les seves obligacions", va assegurar.

Els 8.000 milions estan condicionats, sobre el paper, a l'estricte compliment del pla de rescat, que inclou retallades i, sobretot, a rebaixar el dèficit d'aquest any fins al 7,6% del PIB (però el govern grec calcula que se situarà en el 8,5%). L'alternativa per a la UE és no donar la nova ajuda, però això significaria la fallida de Grècia, la idea més temuda pels socis de l'euro. La majoria d'experts asseguren que les conseqüències per a la moneda única serien brutals, però altres veus consideren que no n'hi hauria per tant i que aquesta és la millor via que té el país hel·lè per tirar endavant.

El més probable és que la zona euro autoritzi l'ajuda però, a canvi, demani més retallades a Atenes de cara a l'any que ve per compensar els objectius que s'han incomplert aquest any. La troica, formada per la UE, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, podria recomanar el lliurament dels diners pendents en els pròxims dies. Després, els ministres de Finances hi donaran el vistiplau definitiu.

El discurs oficial continua sent que la UE no deixarà caure Grècia, malgrat que les seves previsions econòmiques són, per dir-ho suaument, poc encoratjadores. El projecte de pressupostos presentat ahir pel govern de Iorgos Papandreu dibuixa un panorama molt pessimista. L'economia grega es contraurà un 5,5% enguany i un 2,5% l'any que ve, i l'atur es dispararà fins al 16,4%. El deute públic, a més a més, arribarà al 172,7% del PIB el 2012. Tot i que Merkel rebutja una suspensió de pagaments de Grècia, des de les files del seu partit hi ha veus discordants.

Condonar el 50% del deute

El vicepresident del grup parlamentari de la Unió Democratacristiana

(CDU), Michael Fuchs, va assegurar en una entrevista publicada ahir pel diari alemany Rheinische Post que Grècia "ja està en fallida" i que a la UE no li quedarà més remei que "condonar un 50% del seu deute". Els ministres d'Economia de l'euro van debatre ahir el segon rescat de Grècia -encara sense el vistiplau definitiu- i la possible ampliació del fons de rescat sense arribar a cap conclusió. La reunió va servir, això sí, per obrir el debat sobre si tanta austeritat a Europa és bona. La UE ha rebut una pluja de crítiques, especialment des de Washington, per la defensa aferrissada del Vell Continent per l'austeritat.

Brussel·les defensa aquesta política, però demana als països que estiguin en més bona situació, com Alemanya. En aquest sentit, Itàlia, un dels països més afectats per la crisi del deute, està rumiant com rellançar la seva economia després d'haver impulsat importants retallades. El primer ministre, Silvio Berlusconi, es va comprometre ahir a presentar a mitjan mes un nou pla per fer front a les dèbils previsions de creixement.

Per la seva banda, Olli Rehn, el comissari d'Economia , va demanar als socis de l'euro "intensificar la consolidació fiscal" i les reformes estructurals per combatre la crisi del deute. Així, Rehn va lloar els esforços de reestructuració que estan fent Espanya i Itàlia.