La UE atacarà les bases de pirates marítims a Somàlia

BRUSSEL·LESLa Unió Europea (UE) ha declarat la guerra als pirates de Somàlia. El que fins ara era una missió militar que es limitava a repel·lir a alta mar els atacs dels pirates marítims contra vaixells europeus que pesquen en aigües de Somàlia, a partir de l'estiu farà un gir de 180 graus: serà una missió més àmplia que permetrà no només defensar la flota pesquera comunitària sinó també atacar a terra ferma, per mar o aire, les bases logístiques dels pirates. Els ministres d'Afers Exteriors de la UE van donar ahir el vistiplau polític per allargar la missió dos anys més, fins al 2014, i impulsar-ne el canvi de rumb. L'operació militar, batejada com a Atalanta, es va posar en marxa a finals de l'any 2008 arran de l'augment d'atacs contra pesquers europeus a les costes del país africà, Estat fallit incapaç de controlar amb els seus propis mitjans la pirateria marítima.

L'alta representant de la política exterior de la UE, Catherine Ashton, va utilitzar ahir un eufemisme, "mesures més enèrgiques", per referir-se al que seran atacs amb artilleria que els militars europeus faran contra les bases pirates a terra ferma. La nova capacitat ofensiva de les tropes desplegades en aigües somalis, entre les quals dos vaixells i un avió amb bandera espanyola, té el suport del govern federal de transició de Somàlia i també de les Nacions Unides.

La UE considera que la legalitat internacional permet fer aquest tipus d'acció militar al país africà, tot i que alguns socis -especialment Alemanya- han mantingut reserves fins a l'últim moment. El problema que planteja Berlín és el mateix de qualsevol atac militar preventiu: els danys col·laterals. En principi la missió s'ha de dirigir a bases pirates per destruir, per exemple, vaixells amarrats al port o els dipòsits de combustible, però no hi ha res que garanteixi que no hi haurà víctimes, ja siguin els mateixos pirates o altres civils. Alemanya ha demanat garanties jurídiques per assegurar que els atacs de les tropes comunitàries no impliquin el desembarcament de soldats en territori somali i només es puguin destruir bases logístiques com a màxim dos quilòmetres terra endins.

Discrepàncies espanyoles

La qüestió dels danys col·laterals va ser ahir motiu de discrepància entre el ministre espanyol de Defensa, Pedro Morenés, i el titular d'Exteriors, José Manuel García-Margallo. Si dijous Morenés va dir que s'intentaria no ferir o matar persones -i va precisar que els pirates són persones-, ahir Margallo no va tenir pèls a la llengua a l'hora de treure importància a la possible matança de pirates somalis en els atacs contra les seves bases. "Quan parlem de víctimes civils parlem de víctimes innocents que no tenen res a veure amb el conflicte. Ara bé, si es poden destruir bases logístiques sense matar pirates, doncs millor", va assegurar el ministre amb un clar to de menyspreu per la vida dels pirates somalis.

Des del Parlament Europeu, el Grup dels Verds també van criticar els possibles danys col·laterals. Atacar les bases "comporta grans riscos, les forces militars podrien causar víctimes civils", advertia l'eurodiputat del comitè de Defensa Reinhard Bütikofer.

Tècnics en defensa i seguretat dels estats membres es reuniran la setmana que ve per acabar de detallar la base jurídica del nou objectiu de l'operació Atalanta. Alguns socis demanaven que es permetés el desembarcament de soldats a terra ferma, però no hi ha consens. Tanmateix, fonts comunitàries no descarten que governs europeus puguin pactar bilateralment amb les autoritats somalis operacions terrestres puntuals.

Des de l'inici de l'operació, que compta amb 1.400 efectius, les forces europees han detingut 117 pirates. La missió no només protegeix les grans embarcacions privades de pesca sinó també els vaixells de l'ONU que transporten aliments per mar a països africans, entre els quals Somàlia. A més a més, la UE contribueix econòmicament a programes d'ajuda humanitària al país.