BARCELONA.Els vint-i-set socis de la Unió Europea van imposar ahir un embargament sense precedents al petroli iranià amb l'objectiu d'impedir que Teheran continuï finançant el programa nuclear. La decisió arriba després que vaixells de guerra francesos i britànics se sumessin als portaavions nord-americans arribats a l'estret d'Ormuz, el pas entre l'Iran i Oman, clau per al transport mundial de petroli, que el règim dels aiatol·làs amenaça de tancar.
Quines sancions han acordat els socis de la UE?Embargament petrolier gradual i bloqueig al banc central
L'embargament de petroli s'imposa en dues fases: la signatura de nous contractes queda prohibida amb efecte immediat. L'anul·lació dels contractes existents es farà efectiva a partir de l'1 de juliol, un marge de sis mesos per permetre als països més dependents trobar fonts de subministrament alternatives. La prohibició afecta tant les importacions de petroli i derivats com el transport, el finançament i les assegurances del sector. A més serà il·legal importar productes petroquímics i exportar equipament i tecnologia aplicables al sector, que suposa el 90% de les exportacions iranianes. La UE també congela els actius de la banca central iraniana, com van fer els Estats Units al desembre. També amplia la llista d'empreses i personalitats a les quals es congelen els béns a Europa fins a 441 societats i 116 alts càrrecs. Les sancions se sumen a les que ja estaven en vigor, com la prohibició del comerç d'armes i de tecnologia nuclear.
Quins països compren petroli a l'Iran?Només el 20% del cru iranià s'exporta a la UE
L'Iran ven poc més d'un 20% del seu petroli a Europa (uns 600.000 barrils diaris), segons l'Agència Internacional de l'Energia. Els països més dependents són Itàlia, Espanya i Grècia, que concentren el 75% de les importacions iranianes a la Unió. Grècia, que va ultimar importants contractes aquesta tardor a preus molt avantatjosos, ha intentat evitar l'acord. Turquia és un altre gran importador. Però els principals clients de Teheran són la Xina, el Japó, l'Índia i Corea del Sud.
El preu de la gasolina a Espanya pujarà?Espanya importa el 20% del cru que consumeix de l'Iran
El petroli iranià és un 20% de les importacions de cru d'Espanya (abans de la guerra de Líbia era el 14% però arran de la guerra es va optar per augmentar el cru procedent de l'Iran). José Manuel García-Margallo, ministre d'Exteriors espanyol, va assegurar ahir que Madrid té el compromís de l'Aràbia Saudita que li garanteix el subministrament del cru amb el mateix preu que pagava l'iranià. Una altra cosa és la perspectiva d'una espiral de tensió a la regió. Ahir el barril de Brent es va encarir 49 cèntims, i els analistes alertaven que durant els dies vinents els mercats estaran molt pendents del pròxim moviment de l'Iran.
Quin impacte tindrà sobre el règim dels aiatol·làs?L'oposició s'arrenglera amb el govern contra els atacs externs
El programa nuclear a l'Iran és una qüestió d'estat. "Fins ara sempre que s'han aprovat sancions s'ha aconseguit l'efecte contrari al que es pretenia: esquerra, dreta i centre i fins i tot l'oposició a l'exili les critiquen, perquè afecten la població però no alteren l'estabilitat del règim", recorda des de Dubai Luciano Zaccara, investigador de l'Institut d'Estudis Internacionals de la UAB, que acaba de visitar Teheran. "Tothom surt a defensar el que consideren el dret inalienable de l'Iran a tenir la seva tecnologia". El país pateix una elevada inflació, tot i que no és directament imputable a les sancions "El problema és si l'estat no pot continuar mantenint la política de subsidis, amb una inflació creixent", apunta Zaccara. A més des de les protestes del 2009 el règim està tocat. Al febrer hi ha eleccions legislatives i l'oposició ha anunciat el boicot per la manca de garanties: "Sembla que l'abstenció serà molt important i molta gent diu que Ahmadinejad no té cap futur polític, però això no es pot atribuir a les sancions".
Les sancions aturaran el programa nuclear?L'accés a la tecnologia nuclear ja estava bloquejat, sense resultats
"L'Iran té una gran dependència dels ingressos del petroli i un embargament d'aquesta mena sí que pot incrementar el malestar i la conflictivitat social, però és difícil que serveixi per aturar el programa nuclear -o l'amenaça-. En canvi pot empitjorar molt la situació, ja extremadament conflictiva a la regió", adverteix Aurèlia Mañé, professora de Política Econòmica a la UB i especialista en temes energètics. "Cap embargament, ni a Cuba, ni a Líbia, ni enlloc ha provocat cap canvi. A més cal tenir en compte que fa anys que ja s'havia vetat l'accés de l'Iran a la tecnologia nuclear i el programa ha avançat: fos qui fos qui li facilitava, ho continuarà fent, si cal a crèdit", conclou. Els governs d'Alemanya, França i Gran Bretanya van fer ahir un comunicat conjunt instant les autoritats iranianes a abandonar el programa nuclear. L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, va anunciar una nova inspecció a les instal·lacions del país a finals de gener.
L'Iran tancarà el pas d'Ormuz com a represàlia?
Teheran diu que no vol començar una guerra però que es defensarà
Teheran va reaccionar ahir a les sancions amb una nova amenaça de tancar l'estret d'Ormuz, pel qual passa el 40% de la producció petroliera mundial, l'11 de febrer. Els experts consideren l'amenaça poc creïble perquè els vaixells iranians amb destí a l'Àsia també surten per l'estret. El Pentàgon ha advertit que "prendrà mesures" si l'Iran fa el pas. "L'Iran no el farà pas perquè sap que tindria tota la comunitat internacional en contra i perquè ara, amb la crisi a Síria, està més aïllat que mai", considera Zaccara. "Però tampoc està disposat a acceptar aquesta sagnia interna, com els assassinats de científics nuclears en el seu territori o el fet, per exemple, que hi hagués un desplegament militar a l'estret d'Ormuz per garantir l'embargament", matisa.
Per què és tan important la reacció de la Xina?La clau de l'eficàcia de l'embargament és el consens
Si la política d'embargament es queda a Europa i als Estats Units l'impacte econòmic de les sancions sobre Teheran serà molt limitat. La clau és la Xina, principal client de Teheran. "Dubto que la Xina faci costat a les sancions, perquè necessita el petroli iranià molt més que la UE i per la seva disputa política amb Washington", apunta Rafael Bueno director de Política i Societat de Casa Àsia.
