CRISI DE L'EURO PLANS D'AJUST
Crònica 08/11/2011

La UE estudia una supermulta a Espanya per l'elevat atur

La UE debat avui incloure l'atur entre els criteris per garantir l'equilibri macroeconòmic entre països. Els governs s'enfrontaran a multes si superen el llindar del 10%, com és el cas d'Espanya.

L. Forès / E. Freixa
3 min
Nova reunió de l'ecofin La vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, conversa amb els ministres  de Finances d'Alemanya  i d'Irlanda.

BRUSSEL·LES / BARCELONALa Unió Europea (UE) vetllarà perquè els nivells d'atur dels països de l'euro es mantinguin a ratlla. Si els governs no prenen mesures per reduir el nombre d'aturats, es podrien enfrontar a una multa milionària. Els ministres de Finances dels Vint-i-set debaten avui si inclouen la taxa d'atur com un dels criteris que serviran per mesurar si els estats membres de l'eurozona mantenen l'equilibri necessari en els seus indicadors macroeconòmics. El principal al·ludit és Espanya, soci europeu amb una taxa de desocupació que se situa en el 22,6%, la més alta de tota la UE, i més del doble de la mitjana europea (10,2%).

Els ministres han d'aprovar un reglament que servirà per alertar dels desequilibris entre els països basant-se en diversos paràmetres. En el cas de l'atur, Brussel·les demana que la taxa se situï com a màxim en el 10%. Els socis que superin durant més de tres anys aquest llindar estaran obligats a prendre mesures per corregir la situació. Si no prenen les mesures necessàries, es posarà en marxa un procés sancionador que acabaria amb una multa del 0,1% del PIB de l'estat membre afectat. En el cas d'Espanya, la multa podria arribar als 1.000 milions d'euros.

La multa, en tot cas, seria l'última opció i els estats poden evitar haver de pagar-la perquè el procediment és llarg i dóna prou temps als estats membres per poder fer els deures. A més a més, la UE entén que hi ha indicadors econòmics que no són directament responsabilitat dels governs. Per això els socis esquivaran la multa si posen en marxa les mesures que exigeixi Brussel·les, independentment dels resultats.

El reglament que debatran els ministres de Finances es basa en altres paràmetres, com ara el dèficit o superàvit per compte corrent, el nivell d'endeutament privat i el preu de la vivenda. L'atur, de fet, és un criteri incorporat a última hora. "S'espera que el Consell decideixi incloure aquest indicador", segons consta en un document de preparació de la reunió.

Amb un control més gran dels desequilibris entre països, la UE espera evitar que es repeteixi una crisi del deute sobirà com la que viuen avui alguns països de l'euro, especialment Itàlia i Espanya. No obstant això, ahir el comissari d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, va marcar distàncies entre l'economia espanyola i la situació italiana. "Espanya ha seguit les recomanacions específiques en bona mesura i no ha sortit tan mal parada en els mercats financers", va assegurar Rehn. Malgrat la confiança de les autoritats europees, la prima de risc espanyola va tornar a disparar-se ahir fins als 385 punts arrossegada per la situació d'Itàlia.

La nova norma que avui es debat a Europa ha de contribuir a redreçar la situació, un repte que també tindrà el govern que surti de les eleccions el 20 de novembre. La confiança serà un element clau, segons va insistir ahir el director general de CaixaBank, Joan Maria Nin. "Si hi ha dubtes sobre la capacitat de pagament pública, la solvència privada es veu amenaçada, es tanca la capacitat creditícia i s'impedeix el creixement", va considerar el directiu de l'entitat.

Un problema estructural

Tant si s'arriben a materialitzar les sancions per controlar l'atur com si no, el mercat de treball espanyol és al punt de mira d'Europa. Ja fa més de tres anys -des del segon trimestre del 2008- que l'atur supera el 10% que Brussel·les considera acceptable. Les perspectives de creació d'ocupació no preveuen una millora imminent de les dades, segons reconeix el govern.

El problema va més enllà de la crisi, ja que en plena bonança econòmica l'atur era prou elevat. El tercer trimestre del 2006 la taxa va marcar el mínim del 8,3% i hi havia prop de dos milions de persones sense feina, malgrat que l'economia creixia per sobre del 3,5%. A Catalunya la dada era lleugerament millor, amb un 6,3% d'atur. L'esclat de la crisi financera la tardor del 2008 va disparar les xifres, que en tres anys s'han duplicat fins a arribar a una taxa del 20% i cinc milions d'aturats, segons les últimes dades de l'INE.

stats