LA CRISI DEL DEUTE
Crònica 13/09/2011

La UE es prepara per als eurobons

Laia Forès
3 min
Optimista El president del BCE,  Jean-Claude Trichet,  va insistir ahir que Grècia complirà els seus compromisos financers.

Brussel·lesEls eurobons, tan reclamats per Espanya i Itàlia, podrien ser ben aviat una realitat. El president del Consell de la Unió Europea, Herman van Rompuy, està preparant una proposta per crear una agència europea de deute. Aquest organisme seria el primer pas per establir un sistema comú de deute, els eurobons. Segons fonts comunitàries, és una de les propostes que Van Rompuy té sobre la taula i que podria presentar als socis europeus en la cimera que se celebrarà a mitjans d'octubre. Però només ho farà si veu que hi ha un mínim de consens.

La proposta de crear un sistema comú de deute per evitar els atacs especulatius dels mercats sempre ha topat amb la negativa d'Angela Merkel, però sembla que en les últimes setmanes la cancellera alemanya ha flexibilitzat la seva posició. Si es creen els eurobons, Alemanya pagaria més pel seu deute i els socis perifèrics, en canvi, pagarien menys. Estats com Espanya o Itàlia no serien tan vulnerables com ara davant els mercats de deute, un fet que aportaria estabilitat a tota la zona euro.

Fins fa poc parlar d'eurobons era un tabú a Alemanya, però a poc a poc els temes prohibits es van esfumant. També ha deixat de ser un tabú parlar d'una fallida de Grècia. La crisi del país s'aguditza a mesura que van passant els mesos i cada vegada són més insistents els rumors que apunten que les autoritats del país podrien llançar aviat la tovallola.

Ja fa mesos que Grècia arriba a final de mes gràcies als xecs que li envien els socis de l'euro i el Fons Monetari Internacional (FMI). No és cap secret que sense aquests diners fa temps que el país hauria fet fallida. El govern de Iorgos Papandreu va tornar a avisar ahir d'aquesta realitat: només té fons per pagar els salaris dels funcionaris i les pensions fins al mes d'octubre.

Grècia necessita urgentment els 8.000 milions d'euros que està previst que rebi a finals de setembre. Són diners corresponents al sisè tram d'ajudes del primer rescat pactat el maig del 2010, però Atenes només els rebrà si la troica -formada per la Comissió Europea, l'FMI i el Banc Central Europeu (BCE)- determina que el país ha fet els deures i que, entre altres acords, complirà el seu compromís de rebaixar el dèficit fins al 7,5% del PIB.

Els inspectors de la troica encarregats de supervisar el compliment del pacte van suspendre la missió a Atenes a principis de setembre per deixar temps al govern grec per pensar en noves mesures d'estalvi. Després que les autoritats gregues anunciessin diumenge un nou impost sobre els béns immobles, amb el qual ingressaran 2.000 milions d'euros més, els inspectors tornaran demà a la feina.

Però ni els mercats, que pràcticament donen per fet que Grècia acabarà fent fallida, ni alguns actors polítics confien en la capacitat d'Atenes per sortir-se'n. Des de Berlín, ministres del govern de Merkel ja han avisat que cal tenir en compte una fallida de Grècia i fins i tot que surti de l'euro.

Però no tot és pessimisme. Entre els que confien en la capacitat de Grècia de tirar endavant les reformes pactades i no haver de recórrer a la temuda suspensió de pagaments hi ha el BCE. Ahir el president d'aquesta entitat, Jean Claude-Trichet, es va mostrar convençut que el país complirà els seus compromisos "perquè també és en l'interès de Grècia i dels seus ciutadans".

Per la seva banda, la Comissió Europea va desmentir que Brussel·les estigui preparant una fallida ordenada. "No treballem amb aquesta hipòtesi", va assegurar el portaveu d'Economia de la Comissió Europea, Amadeu Altafaj.

stats