La UE recapitalitzarà els bancs

Brussel·les.Els bancs europeus necessiten més diners. Dos mesos després de fer-se públiques les proves de resistència de la banca europea -amb suposats bons resultats- els ministres de Finances dels Vint-i-set van reconèixer ahir, per primera vegada, que cal una recapitalització del sector bancari per fer front amb garanties a la crisi.

Els titulars d'Economia, reunits a Polònia, consideren que la incertesa sobre el rescat de Grècia i la pressió dels mercats sobre Espanya i Itàlia han col·locat en una situació difícil bona part de les entitats financeres europees, especialment els bancs alemanys i francesos, molt exposats al deute públic. Els socis europeus van passar de les divergències de divendres sobre el rescat de Grècia a un consens ahir sobre la necessitat que el sector bancari reforci el seu capital. Si el discurs fins ara era que les entitats tenien prou reserves, ara la UE admet el que els organismes internacionals advertien des de fa mesos: la urgència de sanejar els bancs, ja sigui mitjançant fusions o fins i tot, si les entitats no són capaces de recapitalitzar-se per si mateixes, utilitzant el fons de rescat comunitari.

"Del que es tracta és de trencar el bucle que hi ha en aquest moment entre el deute sobirà i l'estabilitat de les institucions financeres", va explicar la ministra d'Economia, Elena Salgado. El Fons Monetari Internacional (FMI) quantificava el forat de la banca europea en 200.000 milions d'euros en l'esborrany d'un informe, una xifra que la UE considera exagerada.

El sector espanyol és solvent

Tot i l'acord de la UE per recapitalitzar el sector financer, la ministra espanyola va seguir el mateix guió de sempre i va assegurar que els bancs espanyols no necessiten més capital. "Nosaltres hem situat les nostres entitats amb un capital molt fort, solvent", va declarar Salgado. Tanmateix, la ministra va reconèixer que el sector financer espanyol podria necessitar més diners si la Unió decideix adaptar a la legislació comunitària les noves normes internacionals de previsions de capital, més estrictes que les actuals. Els països de la UE van debatre també com millorar els tests de resistència dels bancs. Com que les proves no han complert amb el seu objectiu de restaurar la confiança dels mercats, els Vint-i-set volen endurir-les perquè siguin més creïbles. També es van comprometre a millorar la supervisió i la regulació financera. De fet, l'Eurocambra podria aprovar abans de finals de mes el paquet sobre governança econòmica acordat amb els governs, que inclou sancions per als socis de l'euro que no controlin el dèficit.

A les divergències que es van constatar en la primera jornada de la reunió, ahir s'hi va afegir la divisió per l'impost sobre les transaccions financeres que vol impulsar Brussel·les, la coneguda com a taxa Tobin. El comissari de Mercat Interior, Michel Barnier, va admetre la divisió d'opinions entre els socis europeus i també amb els Estats Units.

Sobre la tensió viscuda divendres amb el secretari del Tresor nord-americà, Timothy Geithner, els ministres van treure ferro a les discrepàncies entre Brussel·les i Washington. Això sí, el president del BCE, Jean-Claude Trichet, no es va estar de dir, sense anomenar directament els Estats Units, que la situació del conjunt de la UE i de la zona euro "és bastant encoratjadora" si es compara amb la d'altres grans economies desenvolupades.