Brussel·lesLa Unió Europea es va felicitar ahir de la sortida del poder de Hosni Mubàrak pel seu propi peu, un moviment que semblava no arribar mai i que havia posat a la UE en una situació compromesa per les dificultats de mantenir bones relacions de veïnatge amb un país on, com han deixat palès les revoltes ciutadanes, no es respectaven els valor fonamentals i democràtics que es pregonen des de Brussel·les.
El primer a reaccionar a la fi de 30 anys d'estable dictadura de Mubàrak va ser el president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, que va demanar a l'exèrcit que faci gala d'un "paper constructiu en el procés democratitzador del país". Buzek va assenyalar que és essencial que en el nou govern s'incloguin el màxim de forces polítiques egípcies. Tot seguit, la cap de la diplomàcia europea, l'altra representant, Catherine Ashton, va afirmar tímidament el seu "respecte" a la decisió de Mubàrak. La britànica és, tot i la seva invisibilitat internacional, la cara de la UE al món, i potser per la necessitat de no enfadar ningú va mostrar-se continguda i conciliadora fins i tot amb el mateix Mubàrak. Ashton va evitar pronunciar-se sobre si Brussel·les aprovarà sancions contra el dictador com les que va adoptar fa unes setmanes contra l'expresident tunisià, Ben Ali, a qui els vint-i-set han congelat els béns i comptes bancaris a Europa.
Primera visita al país
Ashton viatjarà dilluns a Egipte i Tunísia per primer cop després de 18 dies de crisi al Caire. Ara que Mubàrak ja no pot fer força amb les seves reticències a la presència de diplomàtics internacionals, Ashton ja no té cap excusa per no visitar el lloc dels fets in situ , un costum que no té gaire arrelat i que li ha valgut moltes crítiques l'últim any. L'interrogant més gran sobre la visita és si es reunirà o no amb els Germans Musulmans, ja que els caps d'estat i de govern de la UE van encarregar-li el 4 de febrer que participés activament en els diàlegs cap a una "transició ordenada" a la democràcia.
Ashton va mostrar-se ahir al vespre "confiada" que s'emprenguin reformes "ràpides" que derivin en unes eleccions "lliure i justes", comicis sobre els quals no es va atrevir a proposar cap data. Brussel·les ofereix "tota la seva experiència democràtica", va assenyalar Ashton, que dirigint-se al poble egipci va dir que des de la UE "volen donar ajuda, no dictar-la des de l'autoritat".
La cancellera alemanya, Angela Merkel, per a molts la veritable dona forta europea, va afirmar que Mubàrak havia "fet un favor als egipcis amb la retirada" i que compartia el somni de tots els egipcis que celebraven al carrer aquest "dia històric". Menys entusiasta es mostrava Downing Street. El primer ministre del Regne Unit, David Cameron, va advertir que la retirada de Mubàrak "només es pot considerar un primer pas" i va enviar un missatge al futur govern egipci: "Cal un canvi real en el qual s'involucri a la societat civil si el que es busca és un Egipte obert, democràtic i lliure".
Evitar "una dictadura religiosa"
L'últim a pronunciar-se va ser el president francès, Nicolas Sarkozy, que va haver de demanar disculpes fa uns dies per un viatge del seu primer ministre a Tunísia amb les despeses a càrrec del mateix Mubàrak, un viatge que le président va qualificar de "pèssima idea". Sarkozy, pessimista sobre l'ascens de l'extremisme religiós, anhelava "que Egipte trobi el seu camí cap a una democràcia i no cap a una altra dictadura, una dictadura religiosa". Els països occidentals tenen "l'obligació moral" d'ajudar Egipte i Tunísia i "evitar que acabin amb un règim molt pitjor del que tenien quan van començar les revoltes", va dir.
