Creu que el cultiu de transgènics hauria d'estar prohibit a Europa? ¿Li agradaria que els passatgers aeris tinguessin més drets? ¿Considera que s'hauria de promoure des de Brussel·les la lluita contra el dopatge a l'esport? Els ciutadans residents a qualsevol país comunitari que aconsegueixin reunir un milió de signatures poden demanar a la Comissió Europea (CE), a partir d'avui, que impulsi propostes legislatives que poden acabar, si superen uns quants obstacles, convertides en una directiva o en un reglament. Brussel·les l'ha batejat com a iniciativa ciutadana europea i servirà per acostar la política als ciutadans i per fer un pas endavant cap a la democratització de les polítiques europees, sovint criticades per ser massa governamentals i deixar de banda l'opinió dels europeus.
La iniciativa és un "reforç sense precedents de la democràcia participativa i una eina potent en mans dels ciutadans per determinar l'agenda", assegura el vicepresident de la Comissió Europea, Maros Sefcovic. Segons el vicepresident del Parlament Europeu, Georgios Papastamkos, "es crea una esfera pública europea" que complementa el paper de l'Eurocambra, l'única institució comunitària escollida directament pels ciutadans.
Cal un suport massiu
Brussel·les està disposada des d'ara a escoltar la veu dels europeus, però hi ha una sèrie de condicions a l'hora de presentar una iniciativa ciutadana que evitaran una allau de propostes de temes locals o que interessin només a un estat membre. La iniciativa ha de comptar amb un mínim d'un milió de firmes -el 0,2% de la població europea- d'almenys set països. "No sabem si rebrem gaires propostes, estem a l'expectativa, però mobilitzar un milió de persones en una Europa de 500 milions és factible", apunta Manel Camós, director de l'oficina de la Comissió a Barcelona.
A més a més, en cada un dels set estats membres on hi ha ciutadans que signen la proposta hi ha d'haver un nombre mínim de persones adherides que es calcula en funció de la població total. En el cas d'Espanya caldrien 40.500 signatures, un 0,1% de la població. Una altra condició que limitarà les propostes és que han de ser temes que entrin en l'àmbit competencial de la Comissió Europea, com els drets dels ciutadans, el medi ambient, el mercat interior, la competència o la regulació econòmica, però no pot posar sobre la taula temes que s'escapin de les seves competències, com ara que el català sigui considerat oficial a la UE. "Això és competència dels estats membres. Són els governs els que decideixen quines llengües són oficials i quines no", expliquen fonts comunitàries.
Registre per internet
Quan un grup de set ciutadans de diferents estats membres proposin un tema, l'hauran de registrar en una web (http://ec.europa.eu/ citizens-initiative) en una de les 23 llengües oficials, entre les quals no hi ha, de moment, el català. La CE tindrà dos mesos per fer una primera anàlisi de la proposta i, si considera que entra en el seu àmbit de competències, li donarà el vistiplau. Començarà l'etapa en què els peticionaris han de començar a reunir el milió de signatures en el termini màxim d'un any. Si les aconsegueixen, Brussel·les tornarà a estudiar en profunditat la qüestió i es farà un debat públic al Parlament Europeu. Quedarà en mans de la Comissió Europea, una institució que té en exclusiva el dret d'impulsar iniciatives legals, decidir en última instància si converteix la proposta en legislativa.
"La iniciativa ciutadana no pot ser vinculant. Sempre ha de ser l'executiu comunitari qui tingui l'última paraula. Què faríem si arriben dues iniciatives que demanen exactament el contrari?", expliquen fonts de la Comissió. Algunes de les veus més crítiques amb el nou instrument de democràcia participativa critiquen la frustració que poden sentir els ciutadans que dediquin temps i diners a aconseguir un milió de firmes i que després no serveixi per a res.
