La UE vigilarà el risc de contagi després de plantar el rescat grec

Luxemburg.La recuperació de l'eurozona es complica. Rescatar un país per segona vegada està costant més que fer-ho per primer cop. La UE, el Banc Central Europeu (BCE) i, sobretot, el Fons Monetari Internacional (FMI) han dit prou al fet que Atenes segueixi rebent diners sense concretar un full de ruta de reformes fiscals que doni garanties als seus creditors que podrà pagar tot el que deu la seva ja ultraendeutada economia. Els principals prestadors d'Atenes es van plantar ahir i van amenaçar de no pagar els 12.000 milions pendents encara del primer rescat ni tampoc arribar a desemborsar el segon paquet d'ajuts si el Parlament grec no és capaç d'aprovar les reformes impulsades pel govern del primer ministre, Iorgos Papandreu.

Aquesta nova pròrroga de l'ajut grec deixarà el país hel·lè amb la incògnita de no saber fins d'aquí deu dies, en un Eurogrup extraordinari el 3 de juliol, si pot fer front als seus deutes amb venciment per aquest mateix estiu. Però la incertesa ara afecta més enllà de Grècia i pot repercutir en les països més vulnerables de l'eurozona, com ara Itàlia, Bèlgica o Espanya. El comissari europeu d'Assumptes Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, va reconèixer ahir amb preocupació que existeix "un potencial risc de contagi" de la crisi grega després del retard del pròxim reemborsament d'ajut al país.

Rehn va dir que "confiava" que tothom "prengués les mesures necessàries" per evitar l'efecte dòmino i aconseguir que l'eurozona surti del que va qualificar com "la pitjor crisi econòmica des del final de la Segona Guerra Mundial". El comissari va demanar així mateix a governs com el grec i l'espanyol que "resisteixin" i continuïn les reformes proposades.

La vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, va voler donar una imatge de tranquil·litat: "Els mercats distingeixen perfectament entre Espanya i Grècia i saben que nosaltres estem fent les reformes que el país necessita i que duem a terme la consolidació fiscal". La ministra va dir que el diferencial amb el bo alemany va arribar ahir a valors pròxims als de divendres (va tancar a una diferència de 262 punts bàsics, mentre que divendres ho va fer a 272), quan encara s'esperava un acord sobre Grècia.

Amb un missatge optimista molt similar al de Salgado, Iorgos Papandreu es va mostrar "confiat" que les forces polítiques gregues aprovaran el paquet de reformes fiscals al qual condicionen l'FMI, el BCE i la UE qualsevol ajut urgent per al país. Les assignatures pendents de Grècia impliquen una retallada del 20% del cos de funcionaris en els pròxims cinc anys, un important paquet de privatitzacions, així com una pujada de l'IVA i retallades de les pensions i la sanitat.

Sostre de despesa per a Espanya

D'altra banda, la segona jornada de l'Eurogrup va estar marcada per la petició dels socis de la moneda única a Espanya d'introduir un sostre de despesa en tots els nivell de govern, és a dir, també per a la Generalitat. L'Eurozona demana que es compleixin els objectius de consolidació fiscal determinats per a cada exercici. Els ministres reclamen al govern espanyol que per reduir el dèficit tant aquest 2011 com també l'any vinent es duguin a terme "noves mesures de consolidació fiscal" per aconseguir finalment arribar als horitzons de creixement econòmic desitjats.

En aquest sentit, el departament d'Economia de la Generalitat va fer públiques ahir les dades de liquidació del pressupost, que mostren el dèficit de caixa es va situar el maig passat en els 1.400 milions d'euros, cosa que va suposar una reducció del 34% respecte al mateix mes del 2010. Això vol dir que les despeses es van reduir un 6%, mentre que els ingressos van augmentar un 1%. Cal tenir present que aquestes xifres no inclouen les depeses financeres, els compromisos d'obligat compliment per part del Govern.