CORRESPONSAL A BRUSSEL·LES"Vostès volen un emirat a les portes d'Europa?". La pregunta la va deixar ahir en l'aire el ministre italià d'Afers Estrangers, Franco Frattini, que va exemplificar així la por de la UE que la revolta per les llibertats i la democràcia al nord d'Àfrica es converteixi en un malson per als Vint-i-set. En un full de conclusions anomenat Esdeveniments en els veïns del sud, els ministres d'Exteriors no es van atrevir a fer cap referència al líder libi Muammar al-Gaddafi. Sota la batuta de l'alta representant per a la UE, Catherine Ashton, es van limitar a condemnar els morts i la violència contra els manifestants a Trípoli. Ni una paraula sobre les amenaces de la família Gaddafi de tancar l'aixeta del petroli cap a Europa i desentendre's de la cooperació en matèria d'immigració si des de Brussel·les surt cap crítica directa al govern del dictador libi.
Pel petroli
Líbia és el tercer proveïdor de fonts d'energia de la UE
Aquest país de sis milions d'habitants té les reserves més grans de petroli de l'Àfrica. Prenent en consideració totes les fonts d'energia, Líbia és el tercer proveïdor de la UE, després de Noruega i Rússia. Les revoltes han disparat en les últimes hores el preu del barril de Brent per sobre dels 105 dòlars. Aquest augment s'ha encomanat a la cotització del mateix euro, que ha baixat fins als 1,36 dòlars per la baixada de la confiança dels inversors després de l'escalada de violència. La caiguda de l'euro davant el dòlar encareix el petroli, que es paga en bitllet verd, i per això s'intensifiquen les pressions inflacionistes, però la pujada del cru, a sobre, té conseqüències negatives en els preus de l'energia i l'alimentació.
Per la por a la immigració
A Gaddafi li agrada amenaçar amb el fantasma de les pasteres
Gaddafi té clar que la UE només pot frenar l'èxode libi amb la col·laboració de les autoritats locals. Sovint, per això, Gaddafi utilitza el fantasma de la pasteres per aconseguir que Brussel·les es doblegui als seus interessos. A més, renega de les bones pràctiques en matèria de immigració i ajut als refugiats de Brussel·les a Líbia i reclama ajuts econòmics. El passat mes de setembre, sense anar més lluny, a Roma, Gaddafi va atrevir-se a demanar a la UE 5.000 milions d'euros l'any per les despeses de retenir els fluxos migratoris. Una de les portes d'entrada a Europa des de Líbia és el sud de Itàlia i illes com Lampedusa. Brussel·les va dir ahir que està "inquieta" per l'arribada massiva d'immigrants a l'hora que desplegava sobre el terreny una missió especial de guardes de frontera. L'episodi de tunisians arribant a Lampedusa es podria repetir amb Líbia, i per això Frattini va demanar ahir un pla Marshall per a la regió que financi el Banc Europeu d'Inversions.
No és ni Egipte ni Tunísia
La UE té massa interessos a la zona per perdre la relació
Els ministres d'Exteriors dels Vint-i-set van mostrar-se ahir més tímids en la seva reacció cap a les autoritats líbies del que havien estat amb Tunísia i Egipte. Com en aquells darrers casos van repetir la cantarella que "respecten les legítimes aspiracions del poble libi" i "demanen que siguin escoltades les diferents veus polítiques". Brussel·les, però, no es va atrevir a imposar sancions econòmiques a Gaddafi com sí que havien amenaçat els EUA. Tampoc no va demanar que es compleixin els desitjos dels manifestants i es duguin a terme eleccions lliures amb observadors internacionals de la UE.
Per les pressions d'Itàlia
L'antiga metròpoli tem perdre els negocis amb Gaddafi
Per la seva proximitat (geogràficament i històricament), Itàlia és el principal soci comercial de Líbia. Ningú té més por de fer enfadar Gaddafi que Silvio Berlusconi, que ha de fer un joc d'equilibris per a un electorat que vol beneficiar-se del petroli i a la vegada exigeix mà dura amb la immigració. Berlusconi va dir, amb la seva manca de complexos habitual, que no havia trucat a Gaddafi "perquè la situació és fluïda" i "no volia molestar". Itàlia no està però sola en el costat dels valedors de Gaddafi, hi té també la República Txeca i Malta.
Pel tarannà de Gaddafi
El dictador no té cap mena d'escrúpol amb Europa
Líbia és l' enfant terrible entre els veïns del nord d'Àfrica de la UE. És l'únic que no forma part de la Unió del Mediterrani. Les relacions van fer un gir de 180 graus quan el 2003 es van signar els acords de Lokerbie i UTA, i, més endavant, quan Líbia va renunciar a desenvolupar armes de destrucció massiva. Des d'aleshores, Brussel·les s'ha esforçat per signar amb Líbia acords de cooperació en matèria d'immigració. El darrer episodi crític entre Trípoli i la UE es va produi r l'any passat, quan la policia Suïssa va detenir el fill del dictador, Hanibal, a Ginebra. Gaddafi hi va respondre derogant tots els visats als ciutadans europeus de la zona Schengen. Un acord comercial d'associació es negocia també sense èxit des de fa més de cinc anys.
