Universitats aposta per reduir funcionaris
El Govern planteja reduir el percentatge de funcionaris en el professorat universitari, per contractar més talents internacionals. Les universitats hauran de disminuir en 4 anys la despesa en personal.
Barcelona.En un escenari de retallada pressupostària, que finalment suposarà 144 milions menys per a les universitats públiques, el Govern proposa un canvi de model universitari que redueixi el percentatge de professorat funcionari i aposta per la contractació com a "via principal d'entrada a la universitat", va explicar ahir el secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà.
Seguint el model que ha funcionat en l'àmbit de la recerca, el Govern fomentarà la contractació de professors amb "criteris d'excel·lència internacional". L'administració catalana pagarà el 50% del cost d'aquests contractes perquè els sous que s'ofereixin siguin prou competitius per atraure talent, tal com va avançar l'ARA. La condició, en el context actual de crisi, és que aquests contractes cobreixin només el 50% de les 2.500 jubilacions que es preveuen en els pròxims deu anys.
"A deu anys vista, transformarem la universitat perquè hi hagi un percentatge més baix de professors permanents, però que siguin d'alta qualitat", va resumir Castellà. Alhora, es potenciarà la figura de "l'assistent de docència" per fer les tasques quotidianes d'atenció a l'alumne, de manera que hi hagi "un docent referent que fa les classes magistrals i un docent de suport per fer activitats com pràctiques o tutories".
Reduir la despesa en personal
Però més enllà d'aquest canvi de model docent que proposa el Govern, les universitats públiques catalanes s'han d'esforçar, a més curt termini, a reduir la seva despesa en personal. Castellà va denunciar que la mitjana de despesa dels centres en el capítol de personal, del total de l'aportació pública que reben, "és del 112%, quan la llei fixa el 90%". Per això, les universitats hauran de presentar un "pla de viabilitat a 4 anys" que fixi les mesures que pensen prendre per ajustar-se a aquest 90%. Tanmateix, en molts casos, segons Castellà, "incentivant les jubilacions als 65 (la jubilació universitària és als 70) i cobrint-ne només el 50% ja podrien assolir l'objectiu".
De 64 a 100 euros més per curs
Part de la retallada s'absorbirà amb la pujada dels preus de les matrícules, que el Govern ha estipulat en el màxim que permet l'Estat: un 7,6% més que el curs passat. Això significa que els alumnes hauran de pagar entre 64 i 100 euros més per curs. Castellà va destacar, però, que s'obre la possibilitat de fraccionar el pagament, de manera que l'augment seria d'entre 6 i 10 euros al mes.
Per als repetidors, els preus se seguiran multiplicant per 1,5 com fins ara, però es triplicaran per als que es matriculin una tercera vegada o més. Per compensar aquest augment de preus, el Govern ha creat "els dos primers fons catalans per a beques". El primer pagarà el 50% de la matrícula als estudiants amb menys recursos econòmics i estarà dotat el curs vinent amb 1,25 milions, el 25% de la pujada de preus. Es crearà també un fons "més modest" perquè els alumnes amb millors notes estiguin exempts de la matrícula.
A més, el nombre de màsters es reduirà un 10% el curs vinent i un 20% més el següent. El Govern aprofitarà l'any vinent per decidir com aplica també una "racionalització" dels graus: 131 títols (el 28% dels 469 graus actuals) no arriben avui als 60 alumnes, dels quals 24 tenen menys de 15 matriculats.
Per reduir despeses, les set universitats públiques centralitzaran serveis com les TIC i la contractació de recursos, com la neteja o l'electricitat. El Govern proposa també que els set centres comparteixin personal administratiu.
