Unnim se sent "maltractada"

Barcelona.Les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu van ser de les primeres a optar per fusionar-se. Ho van fer pel mètode tradicional, descartant la possibilitat de mantenir les marques de cada entitat mitjançant el paraigua d'un Sistema Integral de Protecció (SIP). Al juliol, Unnim començava a funcionar com una sola entitat. Sis mesos després, la caixa es veu obligada a transformar-se de nou, i aquesta vegada no li queda altra opció que traspassar el seu negoci financer a un banc per complir les exigències de solvència que reclama el govern espanyol.

Els directius de l'entitat tornen, per tant, a tenir feina, la qual cosa no vol dir que els faci massa gràcia. Entenen que l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero ha discriminat les caixes demanant-los uns nivells de solvència superiors als dels bancs. En aquest sentit, el director general de la caixa, Enric Mata, va suggerir que la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA) podria presentar un recurs contra la normativa que prepara el govern espanyol, de la qual encara no es coneixen tots els detalls.

Empesos per aquesta nova regulació a Unnim ja treballen per crear el seu banc. L'entitat necessita entre 200 i 250 milions d'euros per assolir un core capital del 8%, el nivell que les autoritats exigiran als bancs per evitar la seva nacionalització. Unnim lluitarà per aconseguir aquesta suma a través d'inversors privats, va explicar ahir Mata. Qualsevol opció abans que haver de recórrer al Fons de Regulació Ordenada Bancària (FROB) -al qual Unnim ha demanat una ajuda de 200 milions d'euros en la segona onada de sol·licituds-. Si els plans d'obtenció de capital privat de la caixa a través de la creació d'un banc es compleixen, Unnim finalment descartarà l'ajuda del FROB.

Gestació d'un nou banc

El nou banc que dissenyen els directius de la caixa vallesana podria inspirar-se en el projecte presentat la setmana passada per La Caixa. Unnim també es planteja separar els seus actius immobiliaris de l'activitat financera del banc. Segons va explicar Jordi Mestre, que substituirà Enric Mata com a director general d'Unnim a partir de l'abril, la idea de l'entitat és posseir entre el 70% i el 75% del nou banc. Fins al 30% restant estaria en mans d'inversors privats -els institucionals aportarien aproximadament el 30% del capital, mentre que el 70% restant es col·locaria entre els clients de la caixa-. Aquesta operació requereix una sortida a borsa? Mestre creu que no seria necessari, com a mínim ara, moment en què no es donen unes condicions adequades per començar a cotitzar, però va puntualitzar que la nova normativa podria exigir-los estrenar-se als parquets.

A l'espera de conèixer els detalls de la regulació que es cuina a la Moncloa, els directius d'Unnim ja mouen fitxa a la recerca d'inversors. Inicialment van obrir la via internacional, però segons van explicar en la presentació de resultats, algunes grans famílies catalanes també han trucat a la seva porta.

El benefici d'Unnim va caure un 38% l'any passat, fins a 42 milions d'euros, com a conseqüència dels 42 milions en dotacions i sanejaments que es van fer durant l'exercici. La caixa va veure augmentar la seva ràtio de morositat fins al 5,5%, però espera poder reduir-la entre mig i un punt a finals d'enguany. Les ràtios de solvència de l'entitat -va tancar el 2010 amb un capital bàsic del 7%- estarien, però, per sota dels nivells que exigirà el govern a bancs i caixes. Unnim va haver de fer front als costos del pla d'integració de les tres caixes, unes despeses que ha perjudicat els seus nivells de capital però que van ser necessària per accedir als fons del FROB. Ara, li cal recapitalitzar-se.