Urdangarin va cobrar el doble de Camps que de Matas

VALÈNCIA.Cada dia que passa apareixen informacions de les relacions monetàries que l'Institut Nóos, presidit per Iñaki Urdangarin fins al 2006, va establir amb el govern valencià de Francisco Camps, del PP. Unes relacions que han vist la llum gràcies a la investigació del cas Palma Arena a les Balears i que van ser més beneficioses per a Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, que les que mantenia amb el president balear, Jaume Matas, també del PP: 4,5 milions d'euros enfront de 2,3.

De la investigació judicial i la poca informació publicada els últims anys per la Generalitat Valenciana se'n desprèn que Nóos va ingressar 4,5 milions d'euros per la celebració de tres edicions de la convenció València Summit entre els anys 2004 i 2006 i pel compromís de promoure la candidatura de la ciutat de València per acollir uns Jocs Europeus que de moment no s'han celebrat.

Malgrat la clàusula de confidencialitat que incloïa el conveni, se sap que pels tres anys en què es va celebrar el fòrum València Summit es van pagar 3,6 milions d'euros, segons la Sindicatura de Comptes en els seus informes del 2005 i 2006 (no hi ha informació del 2004). Cada any la Ciutat de les Arts i les Ciències i la Fundació Turisme València -depenent de l'Ajuntament- pagaven a parts iguals 1,2 milions a Nóos. El que queda fins als 4,5 milions té origen en el pagament de 646.000 euros en concepte de despeses i dels 382.000 euros percebuts pel conveni subscrit amb Camps amb l'objectiu que València fos seu dels Jocs Europeus.

A més de les quantitats, també criden l'atenció les condicions de firma. La Generalitat es feia càrrec de les despeses, però no s'indicaven clàusules específiques amb les exigències a l'entitat. Els termes d'aquest conveni tan poc comú en l'administració van ser ressenyats per la Sindicatura en la memòria del 2005 i el 2006, en què indicava a la Generalitat que "es considera necessari que en l'expedient quedi acreditada la necessitat de la despesa, l'excepcionalitat en l'aplicació de publicitat i concurrència i la justificació de l'import".

I si Anticorrupció ja "veu inevitable" la imputació d'Urdangarin, cal afegir-hi la informació que ahir publicava El Mundo, que insinuava que el gendre del rei i Diego Torres podrien haver incorregut en falsedat documental. Tots dos s'haurien servit de dues empreses més per emetre factures falses que els van permetre declarar menys ingressos i, per tant, pagar menys a Hisenda.