Urdangarin: salvar la infanta i esquitxar l'exsoci

BARCELONAPer primera vegada en la història de la democràcia, un membre de la casa reial espanyola s'asseu davant d'un jutge. Iñaki Urdangarin, gendre del rei, declara avui com a imputat per haver creat, presumptament, un entramat d'empreses per desviar fons públics, obtinguts a través de l'Instituto Nóos, una entitat sense ànim de lucre que va presidir entre el 2004 i el 2006. Urdangarin, que fins ara s'ha mantingut en silenci, mourà avui fitxa i mostrarà les seves cartes.

La compareixença judicial més esperada dels últims anys haurà de resoldre nombroses incògnites, tot i que algunes línies de defensa semblen clares: primer, voldrà deixar al marge la resta de la família reial i especialment la seva dona, la infanta Cristina, la imputació de la qual s'està plantejant aquests últims dies. Una altra de les estratègies de la seva defensa serà, amb tota probabilitat, intentar demostrar que el duc de Palma no prenia les decisions sobre les operacions econòmiques de l'Instituto Nóos, epicentre de la trama, i per tant carregarà el pes de la gestió al seu exsoci Diego Torres, amb qui va trencar la relació d'amistat el 2008.

Aquesta serà una línia complicada, ja que els imputats principals que han declarat fins ara, entre ells els germans Miguel i Marco Tejeiro -secretari i comptable de Nóos- i l'exdirector general d'Esports del Govern Balear, José Luis Ballester -també havia estat amic personal del duc-, han apuntat a Urdangarin com la persona que donava les ordres al mateix nivell o fins i tot per damunt de Torres. A més afirmen que controlava els convenis. Torres es va negar a declarar el dia 11 a l'espera del que pugui dir el seu exsoci.

Apartat des del 2006

L'advocat d'Urdangarin, Mario Pascual Vives, amic de la infància del duc, podria al·legar que Urdangarin es va desvincular el 2006 de l'entitat, tal com li va demanar el monarca, que li va ordenar que marxés a fora de l'Estat després de conèixer part de les seves operacions. Haurà de rebatre, doncs, les afirmacions del fiscal Anticorrupció, Pedro Horrach, que, recolzant-se en nombrosos documents continguts al sumari, manté que després de l'"aparent abandonament" del duc de Nóos, moltes de les seves empreses van continuar fent "sortides invisibles" a fora de l'Estat, i que l'única explicació que hi ha és que es van fer "per buidar els fons de l'associació i apoderar-se'n" en benefici propi a través d'empreses pantalla.

El lletrat ha assegurat en diverses ocasions que el seu client "es comunicarà" amb la premsa després de la declaració, tot i que encara no està clar si ho farà en forma de roda de premsa o a través d'un comunicat. Aquesta acció, juntament amb algunes paraules de l'advocat que apuntaven que si Urdangarin havia comès algun error "demanarà les disculpes corresponents", fa pensar que el duc podria reconèixer "errors de gestió" per amagar el possible delicte darrere una mala gestió administrativa.

La declaració podria servir també per concretar els delictes que s'imputen al gendre del rei: s'investiguen delictes de malversació de cabals públics, falsedat documental, prevaricació i frau a l'administració, però se li podrien imputar d'altres, com tràfic d'influències.

Sobrecost dels congressos

La fiscalia manté que Urdangarin i Torres van obtenir més de 5 milions d'euros de les administracions públiques, principalment del País Valencià i les Illes Balears. Així, l'Instituto Nóos, que van presidir, hauria signat dos convenis amb el Govern Balear de l'expresident Jaume Matas per un valor de 2,3 milions d'euros, sense que existeixin factures que justifiquin totes les despeses. En la mateixa línia, segons la documentació incautada, Urdangarin i Torres van signar tres convenis amb el govern valencià per crear el Fòrum València Summit, i per la candidatura de València als Jocs Europeus del 2010, entre altres, per un total de 3,5 milions. A banda de fons públics, els documents del sumari també indiquen que va rebre més de 4 milions d'euros d'empreses privades. Nóos fixava, doncs, "preus totalment desproporcionats" pels serveis que prestava, i aquests fons es desviaven a altres empreses propietat dels imputats a través de contractes per serveis ficticis.

Evasió de capitals

Urdangarin haurà de justificar també l'entramat empresarial al Regne Unit i Belize. L'assessor fiscal Salvador Trinxet, també imputat, ja ha admès que li van encarregar la creació d'aquestes societats, amb la justificació que eren per a ponències i conferències a l'estranger. El cert és que aquestes empreses, entre les quals hi ha De Goes Center For Stakeholder, van rebre diners d'altres entitats mercantils dels imputats, com pagaments de l'Instituto Nóos per valor de 208.800 euros el 2006 i 189.000 el 2007.

La declaració serà llarga i els jutjats estan preparats perquè es pugui allargar fins demà. Les conseqüències que se'n derivin són encara una incògnita per a tothom, fins i tot per a la mateixa casa reial, que ara està contra les cordes.