BarcelonaHi ha un moment en la vida d'Antoni Tàpies en què dubta de la pintura i s'acosta a la música de compositors com Edgar Varèse i John Cage, que el transporten a "uns mons profundíssims, abissals". Aquesta relació del pintor amb la música contemporània va donar peu a programar ahir un miniconcert a la Fundació Antoni Tàpies que presentava tres obres de Varèse fora de l'entorn encotillat que suposen els auditoris, almenys pel que fa a les músiques de voluntat transgressora.
El programa va començar amb Un grand sommeil noir , peça originalment per a piano i veu basada en un poema de Paul Verlaine, que va cantar Enric Montefusco acompanyat de la seva guitarra. El vocalista de Standstill, un dels grups més inquiets i interdisciplinaris de l'escena independent a Catalunya, va dur-la al seu terreny amb molta naturalitat i va construir un pont entre la música contemporània, sovint hermètica, i la música popular.
Trencar aquesta barrera és precisament una de les obsessions de David Albet, director artístic de la formació Bcn216, que va interpretar el solo de flauta Density 21.5 (la densitat del platí, fa referència a una flauta que es va fer fer Varèse l'any 1936). L'obra sembla explorar les possibilitats de l'instrument, des del seu so més amable en les freqüències baixes fins a uns estridents sobreaguts que, 75 anys més tard, encara incomoden.
Tancava el programa Poème electronique , una composició per a cinta magnetofònica i pel·lícula composta per al pavelló de Philips a l'Expo de Brussel·les del 1958. Carlos Gómez va fer-ne l'espacialització en directe, a través de catorze altaveus situats al voltant del públic, que, assegut en coixins, dirigia la mirada a les imatges sobre la condició humana triades per Le Corbusier. Una experiència completa en què també intervenia l'obra exposada de Tàpies i la mateixa arquitectura renovada de l'edifici de Domènech i Montaner.
