GIR POLÍTIC
Crònica 06/02/2012

Victòria històrica de la dreta finlandesa a les presidencials

L'esquerra finlandesa perd un càrrec simbòlic de més mig segle. El partit conservador es va imposar ahir en les eleccions presidencials. L'europeista Sauli Niinistö serà el nou cap d'estat de Finlàndia.

Mariona Ferrer I Fornells
2 min
El nou president de Finlàndia, Sauli Niinistö, ha esperat pacientment 12 anys el càrrec. Forma part de l'ala moderada del partit.

BARCELONAFinlàndia gira per complet a la dreta. Després de més de tres dècades d'hegemonia socialdemòcrata a la presidència, un candidat conservador ocuparà la figura de cap d'estat. Sauli Niinistö, del partit Kokoomus, va aconseguir ahir una clara victòria en la segona volta de les presidencials finlandeses després de derrotar l'ecologista Pekka Haavisto.

Niinistö, de 63 anys, es converteix així en el primer president conservador des del 1956. El seu debut suposarà un gir a la dreta sense precedents a Finlàndia. Per primera vegada, el partit de centredreta Kokoomus estarà tant al govern com a la presidència. Niinstö, europeista declarat des dels seus inicis en política, ha sabut aglutinar tant el vot conservador com els democristians i els ultranacionalistes.

Amb gairebé un 63% dels vots, el candidat conservador es va imposar a la proposta de la Lliga Verda, a qui ja va doblar en la primera volta de les presidencials fa dues setmanes. El perfil de Haavisto, homosexual declarat, ha esquivat el votant de les zones rurals i dels ciutadans més grans, sumat a un increment del vot a l'extrema dreta en els últims comicis celebrats a Finlàndia.

"Aquesta campanya deixarà una petjada profunda en la política finlandesa, perquè hem aconseguit que es parli de tolerància i dels exclosos de la nostra societat", va dir Haavisto després de conèixer la derrota.

Europeista declarat

Malgrat el nou i inèdit tàndem conservador al govern i la presidència, Niinistö ja ha avançat que no té cap intenció de posar bastons a les rodes a la política europea, a diferència del seu company i primer ministre, Jyrki Katainen. El líder conservador -que encapçala una complicada coalició de sis partits- ha posat traves als rescats a l'eurozona amb la intenció de protegir la qualificació de triple A que encara conserva la seva economia.

Però el nou president finlandès, de l'ala moderada del partit, ha treballat sempre per enriquir les relacions amb Brussel·les. "Durant la meva presidència no hi haurà una revolució en la política exterior de Finlàndia. Mantindrem una posició estable dins de la Unió Europea i reforçarem la cooperació amb Rússia i amb els nostre veïns", va assegurar exultant després de la victòria.

De fet, la seva trajectòria política, que va començar tard, ha estat sempre encarada cap a la Unió Europea. Durant els seus vuit anys com a ministre d'Economia va liderar el pas de Finlàndia a la zona euro, a part d'aconseguir superar la crisi econòmica que va viure el país durant aquesta dècada juntament amb una coalició amb els socialdemòcrates.

Els dos candidats euroescèptics, que haurien pogut fer canviar la balança al país, van ser derrotats a la primera volta. Un és Timo Soini, líder de l'extrema dreta finlandesa, els True Finns [Veritables Finlandesos].

Adéu a mig segle d'esquerres

Niinistö relleva la socialdemòcrata Tarja Halonen, que va assumir el càrrec el 2000 després que Martti Ahtisaari, premi Nobel de la pau per la seva mediació durant la Guerra dels Balcans, es jubilés.

stats