El 2011 ha estat el cinquè any complet de crisi econòmica. Un any en què la macroeconomia ha estat la protagonista indiscutible de les informacions econòmiques, fins al punt que ja esdevenen familiars termes abans tan poc populars com prima de risc , deute sobirà i ràting . En aquest context, les empreses -en bona part, la locomotora de l'economia real- han seguit lluitant per subsistir. A Catalunya, amb un teixit empresarial dominat per les petites i mitjanes empreses (pimes), en tenim una bona mostra. Alguns grups, fins i tot, han fet de la necessitat virtut, i han protagonitzat operacions ambicioses aprofitant la situació convulsa.
Més pes internacional
El grup familiar de perfumeria Puig va tancar al maig la compra del 60% de la firma francesa Jean Paul Gaultier. L'any passat també va estrenar seu corporativa a l'Hospitalet de Llobregat. La família Puig també va adquirir el grup de cosmètica Uriage. La farmacèutica Grifols va tancar la compra de la nord-americana Talecris per 3.300 milions d'euros i va formar el tercer grup mundial d'hemoderivats.
Cacaolat canvia de mans
El famós batut de xocolata Cacaolat, nascut el 1933 a Barcelona, ha protagonitzat una de les operacions empresarials de l'any a Catalunya. Després de la caiguda de Nueva Rumasa (família Ruiz-Mateos), propietari de la marca des del 2007 a través de Clesa, el jutjat mercantil de Barcelona va obrir una subhasta. L'oferta conjunta del grup cerveser Damm i de la concessionària de Coca-cola a Catalunya, Cobega, va imposar-se a les de Vichy Catalan i Celtral Lechera Asturiana.
L'òrbita de La Caixa
Al marge de la reestructuració del sistema financer a Espanya (que mereix capítol a part), La Caixa ha viscut alguns esdeveniments importants en les seves principals participacions industrials. Al juny es va tancar el conflicte obert entre Gas Natural Fenosa i l'empresa estatal algeriana Sonatrach pel subministrament de gas des del 2007. El grup gasista (propietat de La Caixa en un 36,69%) va pagar 1.320 milions d'euros a Sonatrach, que va entrar al capital de Gas Natural amb un 3,85% després de pagar 514 milions.
El grup d'infraestructures Abertis (La Caixa en controla un 28,48%) va escindir els negocis d'aparcaments i parcs logístics en la nova Saba i va mantenir les divisions d'autopistes, aeroports i telecomunicacions. Abertis va vendre el 6,68% a la italiana Atlantia (antiga Autostrade) per 626 milions i va adjudicar-se juntament amb Goldman Sachs dues autopistes a Puerto Rico per 830 milions.
Agbar, controlada ara per la francesa Suez Environnement (La Caixa en té prop d'un terç de les accions), es va desprendre del 70% de la filial britànica Bristol Water per 154 milions, tot i que en conserva la gestió. La Caixa també va vendre durant l'any passat el 50% del seu negoci assegurador a Mutua Madrileña per 1.075 milions i deu hospitals a la família Gallardo (propietaris d'Almirall) per 190 milions.
Guerres empresarials
Però el principal maldecap de La Caixa al marge del negoci financer ha estat sens dubte Repsol, de la qual s'ha convertit sense buscar-ho en principal accionista, amb el 12,83%. A l'agost la constructora Sacyr va anunciar una aliança amb la mexicana Pemex per sumar prop del 30% de la petroliera i assumir-ne el control. Era una fugida endavant desesperada per intentar convèncer la banca amb què estava negociant el crèdit de 5.000 milions concedit el 2006 per comprar el 20% de Repsol.
El pols plantejat per Sacyr i Pemex no va prosperar en el consell de Repsol ni en el si de la mateixa Sacyr, que va acabar destituint l'artífex de l'operació, l'expresident de la companyia Luis del Rivero. El 20 de desembre, un dia abans del venciment del crèdit de Sacyr, Repsol va comprar a la constructora el 10% de les accions de la petroliera per 2.572 milions i pretén vendre-les durant els pròxims mesos.
D'altra banda, la família Tarragó ha encetat una batalla legal contra els Pujol pel control de Ficosa, el grup de components d'automoció que van fundar el 1949.
Els principals ERO
La multinacional francesa Alstom va pactar amb els sindicats 200 prejubilacions i baixes a la fàbrica de Santa Perpètua. El fabricant de sanitaris Roca aplicarà un expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal a 1.200 treballadors. El futur de la planta de Panrico a Santa Perpètua està en mans del Govern després que direcció i sindicats no hagin arribat a un acord per salvar la factoria, que té 464 empleats.
Els concursos de creditors
Durant el 2011 han presentat concurs de creditors (antiga suspensió de pagaments) les immobiliàries Restaura (amb un deute de 343 milions), Coperfil i Amci Habitat. També ho van fer empreses emblemàtiques com Gonzalo Comella, Biosca & Botey i Cavas Hill. Entre les empreses que van superar el procés concursal van figurar la productora Mediapro, Miró, Altiare (antiga Proinosa) i la UE Lleida.
Deslocalitzacions 'light'
Si el 2010 una de les operacions de l'any va ser la venda de la planta de Sony a Viladecavalls a Ficosa i Comsa Emte, l'any passat van seguir l'exemple de la multinacional nipona les compatriotes Sharp i Yamaha, que van passar a mans de Cirsa i el grup Sesé, respectivament.
L'automoció sobreviu
Tal com ja havien fet els treballadors de Seat per fabricar l'Audi Q3 a Martorell -la producció va iniciar-se al juny-, els empleats de Nissan van decantar-se per estrènyer-se el cinturó per adjudicar-se la pickup del fabricant japonès. Aquests dos models han permès als dos fabricants d'automòbils passar un 2011 relativament tranquil. El 2011 també ha estat el de l'aterratge de Seat a la Xina.
Pel que fa a les motos, Ossa ha assegurat el seu futur a Catalunya i Derbi també manté la planta de Martorelles, però per fabricar components. Gas Gas s'expandeix i obrirà planta al Brasil.
La moda exhibeix força
Mango va posar a l'abril la primera pedra de la nova plataforma logística de Lliçà d'Amunt, una inversió de 360 milions. Desigual construeix la nova seu en un terreny de 20.000 metres quadrats a Barcelona i planeja una nova plataforma logística a Viladecans. Els fundadors, els germans Thomas i Christian Meyer, s'han separat professionalment. Rosa Clará invertirà 8 milions en la nova seu de Sant Just.
Gegants del comerç 'online'
Privalia, l' outlet per internet fundat el 2006 a Barcelona, va tancar una ronda de finançament de 88 milions al març i va comprar l'alemanya Dress for Less. Va obrir la seva primera plataforma logística pròpia a la Zona Franca. L'agència de viatges online eDreams es va fusionar amb tres portals per formar el líder europeu del sector.
Sequera immobiliària
L'operació del 2011 va ser la venda de 26 edificis del Govern al fons britànic Moor Park i a la nord-americana Och-Ziff per 450 milions. Per una altra banda, Catalunya es disputa amb Madrid un complex del grup Las Vegas Sands que podria suposar una inversió de 18.800 milions i 276.000 llocs de treball.
Spanair espera Qatar
Spanair negocia la venda del 49% de la companyia a Qatar Airways per garantir-ne el futur. El nou soci industrial ha d'assegurar els recursos necessaris per obrir rutes transoceàniques des del Prat.
