Vint clans de la màfia italiana utilitzen Catalunya com a refugi

BarcelonaEl crim organitzat està canviant, es globalitza i abandona el terreny de la violència per ocupar espais econòmics, socials i polítics. "Oblidem les pistoles i els estereotips cinematogràfics", diu Joan Queralt, autor de La Gomorra catalana, una de les investigacions periodístiques més rigoroses sobre la Camorra a Catalunya. Des dels anys 90 una vintena de clans de la màfia italiana han viscut en territori català, des d'on han construït bases logístiques que donen suport als nuclis de les màfies del seu país.

De fet, durant l'última de les grans guerres sagnants de la Camorra, que va enfrontar els clans Amato-Pagano i Di Lauro entre el 2004 i el 2005, la ciutat de Barcelona va constituir un dels grans escenaris i va ser escollida com a base d'operacions dels Amato. Tres grans camorristes -Raffaele Amato, Paolo Di Mauro i Luigi Mocerino- van ser detinguts a la capital catalana, però el cert, segons Queralt, és que durant més de dos anys el pont invisible Barcelona-Nàpols va passar desapercebut. "La justícia i la política van en Sis-cents, i el crim organitzat, en Ferrari", lamenta.

A què es dedica la màfia italiana a Catalunya?

Estan especialment vinculats al tràfic de drogues i al blanqueig

Segons Queralt, que ha investigat aquesta màfia durant vint anys, la principal activitat de la Camorra a Barcelona és el tràfic de drogues -que comparteix amb altres grups criminals com els georgians i els llatins- i el blanqueig de capitals a través de restaurants i hotels. En un segon nivell, es dediquen a l'explotació del mercat il·legal de la distribució i venda de productes falsificats, una activitat que podria augmentar en els pròxims anys. Finalment, alguns subgrups relacionats amb la Camorra es dediquen a la petita delinqüència, com ara atracaments i estafes. "Durant molts anys Catalunya ha estat, després d'Itàlia, una de les grans seus de la màfia, però ara molts marxen cap als països de l'Est", explica Queralt.

Cap al blanqueig de capitals

Els grups criminals deriven cap a aspectes més econòmics

"Espanya, abans de la crisi, presentava grans avantatges per als grups criminals organitzats, ja que el sector immobiliari afavoria grans inversions que els permetien blanquejar grans quantitats de diners", explica José Ignacio Gallardo, advocat i professor titular de dret penal de la Universitat de Barcelona. Assegura que en els últims anys s'ha constatat que els grups establerts en territori espanyol cometen els delictes en altres països i inverteixen els diners aquí. "Han vingut pel clima, per les connexions internacionals i per l'endarreriment que tenia Espanya a l'hora de controlar aquests grups", diu Gallardo, que creu que la legislació espanyola ha millorat i explica que, per exemple, la reforma del Codi Penal que va entrar en vigor a finals del 2010 preveu que en cas de crim organitzat es produeixi un decomís automàtic dels béns i que la càrrega de la prova s'inverteixi. "Fins ara era una pena accessòria, hi ha molts països que ens porten avantatge", destaca.

El crim organitzat i la crisi econòmica

La crisi pot ajudar a reforçar el mercat il·legal

"Si el crim organitzat canvia d'aparença, correm el risc que d'aquí un temps no el reconeguem", diu Queralt, que creu que quan les màfies abandonen el caràcter violent i el transformen en fets econòmics, es perd la consciència de delicte. De fet, el seu llibre comença amb una frase molt aclaridora: "La pitjor desesperació d'una societat és el dubte de si viure honestament resulta inútil". Queralt explica que, a Nàpols, un noi que treballi per a la màfia fent tasques de vigilància pot arribar a guanyar uns cent euros en dues hores. "La crisi actual deixa que la il·legalitat guanyi espai social, econòmic i polític, i s'hi ha de donar resposta", diu.

Segons el Parlament Europeu el negoci de les màfies a Europa mou uns 311.000 milions d'euros. Queralt aborda en la seva investigació la nova dimensió econòmica i transnacional dels grans sistemes criminals i planteja el risc que condueixin cap a un "capitalisme mafiós".

La repressió de la màfia a Catalunya i Espanya

El crim organitzat no ha estat mai una prioritat, segons Queralt

Una de les tesis que defesa Queralt a La Gomorra catalana és que la repressió del crim organitzat no ha estat mai una prioritat a Espanya i Catalunya, malgrat la llarga tradició d'implantació d'aquests grups. "Sempre han dit que hi havia altres prioritats, com combatre ETA i el terrorisme islàmic", es lamenta l'expert, que espera que després de l'anunci de cessament de la violència d'ETA es faci un pas endavant i es doni al crim organitzat la importància que realment es mereix.