"El bon disseny no necessita regulacions"

Escoltant-lo sembla que la solució és molt fàcil. La segona revolució industrial, diu aquest guru de la sostenibilitat, implica invertir les energies a pensar millor les coses, i a fer-les bé. Per això, William McDonough (Tòquio, 1951) aconsella: "Si tens vint dies per abordar un problema n'has d'invertir divuit a pensar i dos a aplicar la solució". Els esforços s'han de posar no tant a minimitzar els residus o les emissions contaminats, sinó a deixar de produir-los. El 2002, aquest arquitecte i dissenyador va escriure amb el químic Michael Braungart el llibre Cradle to cradle. Remaking the way we make things (Del bressol al bressol. Redissenyant la manera en què fem les coses), que fins i tot s'ha convertit amb un protocol que certifica la sostenibilitat d'un producte. Ara, a més de dedicar-se al disseny d'edificis sostenibles per a empreses com Ford o la mateixa NASA, destina gran part del temps a explicar les seves idees i a assessorar empreses sobre com ser sostenibles sense perdre-hi diners.

Vostè va néixer al Japó perquè el seu pare s'hi va quedar després de la guerra. La cultura japonesa ha influït en la seva visió del disseny?

Sí, bastant. Li explicaré una història. Quan era petit vivíem en una casa tradicional de Tòquio i recordo que cada matinada sentia els carros dels pagesos que venien a la ciutat a buscar els excrements humans per emportar-se'ls i fer-los servir de fertilitzants pel camp. Cada dia era el mateix ritual, una celebració del cicle de la vida, de com tot es reutilitza en aquest procés tancat. Una mica és la filosofia del meu disseny.

Després del fracàs del Protocol de Kyoto, veu alguna esperança de cara al futur?

El problema de Kyoto és que s'ha enfocat malament la cosa. No es tracta només de regular les emissions per disminuir l'efecte hivernacle, l'èmfasi s'ha de posar en com ho podem fer per impulsar la implantació ràpida de les energies renovables. Les normes mediambientals s'han multiplicat aquests últims anys sense gaire efecte. En lloc de dedicar tants esforços a regular el que es fa malament es tracta de veure com podem promoure la manera de fer-ho bé.

No creu en la regulació?

El món de les regulacions és reaccionari i massa lent. Necessita consens i racionalitat, i això no abunda gaire. Els canvis que ens calen vindran de bracet dels negocis, de les empreses, perquè són més creatives i efectives i per tant tenen la capacitat de fer-los més ràpidament.

Sense regles pot ser complicat.

El disseny Cradle to cradle es basa en això, procurar que no hi hagi regulacions perquè el bon disseny no en necessita. El que diem es que cal dissenyar de manera que, per exemple, no hi hagi cadmi en una samarreta vermella perquè així no necessitarà complir la normativa contra els tòxics. És igual que amb els residus, es tracta de no crear-los. El rebuig, sigui biològic o tecnològic, ha de ser un nutrient.

L'ecologia és un negoci?

Sí, per descomptat. El que és ecològic és econòmic. Les empreses que assumeixen el nostre protocol han de ser rendibles perquè si no desapareixen. El problema és que moltes empreses no tenen clar per què fan el que fan. Gran part de la nostra economia està basada en mers intercanvis monetaris i el que cal és una economia d'alt capital, en el sentit que tingui un propòsit, una intenció. D'extreure petroli de la terra se'n treuen només diners a curt termini, però no deixa res al darrere. Apostar per les energies renovables és apostar per un llegat, és generar capital.

Què ha de tenir, un bon disseny?

Els tres valors que valorem en el nostre protocol són el coneixement, la qualitat i l'economia. La ciència ens permet identificar quina és la composició de les coses. La societat cada cop reclama més informació veraç sobre el que consumeix i els fabricants han de saber que produir amb toxines no els aporta cap valor, al contrari. Ningú et dirà que fabrica productes cancerígens sabent-ho, però com que això passa hem de pensar que és per ignorància o, pitjor, per negligència.

La qualitat vol dir bellesa?

No només. A més de l'estètica hi ha el tema de l'eficiència perquè les coses ben fetes resulten més productives i econòmiques per a tothom. També ajuda a plantejar-se si el que produïm realment val la pena fer-ho.

I l'economia?

Defensem l'economia local, ja que surt més rendible, crea llocs de feina i evita la gran despesa ecològica del transport. Si calen col·lectors solars a Espanya, i a la Xina els fabriquen millor, potser el que hem d'importar no són els col·lectors sinó la fàbrica xinesa. El que necessitem són idees, no productes.

Va construir l'edifici Ecourban al 22@ i a la seva conferència a Construmat va parlar del futur centre d'investigació de Laboratoris Ferrer a Bellvitge. Com serà?

A més de sostenible i totalment eficient, aquest edifici de quinze pisos tindrà com a fet singular una planta en forma d'ales de papallona. Em va sorprendre que n'hi ha moltes en perill d'extinció a Catalunya i, de fet, ens agradaria fer un viver de papallones a l'atri i contribuir així a protegir-les.