DRETS HUMANS
Crònica 24/03/2012

La Xina abolirà l'extirpació d'òrgans dels presos executats

Keith Bradsher
3 min
Un funcionari de presons xinès reparteix menjar als reclusos a través d'un finestreta de la cel·la.

THE NEW YORK TIMES / HONG KONGLa Xina va anunciar ahir que es dóna entre tres i cinc anys de marge per acabar amb l'extirpació dels òrgans dels presoners executats. És un primer pas per posar fi a una de les pràctiques més fosques del règim xinès, criticada per les organitzacions de drets humans.

Diversos mitjans oficials –en el que semblava un moviment coordinat– van publicar ahir tot un ventall d'articles on s'expliquen els beneficis de les donacions voluntàries d'òrgans. Tots citaven també unes declaracions del viceministre de Salut, Huang Jiefu, que el dia abans havia explicat en una conferència a la ciutat de Hangzhou que el govern xinès té "la voluntat d'abolir" el trasplantament d'òrgans dels presoners executats. Huang no va utilitzar, però, cap argument ètic per explicar aquest canvi de posició, sinó únicament mèdic. Segons el responsable de Salut, el nivell de fongs i d'infeccions bacterianes que hi ha als òrgans dels presos executats és massa alt, així que, a llarg termini, l'esperança de vida dels pacients trasplantats a la Xina és força inferior a la de la resta de països.

Nicholas Bequelin, investigador de l'organització Human Rights Watcha Hong Kong, va rebre amb satisfacció l'anunci, perquè el seu grup treballa des del 1994 per aconseguir l'abolició d'aquesta pràctica. Tot i això, Bequelin va advertir que el viceministre Huang i bona part dels oficials que ara ocupen la primera línia del règim a Pequín estan a punt de jubilar-se, i serà la nova generació política que es prepara per prendre el relleu al poder la que haurà d'aplicar aquest canvi.

Sense lleis ni dades oficials

Durant molts anys, la Xina va resistir la pressió per legislar la donació voluntària d'òrgans, ni tan sols en casos de mort cerebral. La seva por –deien– era que en les zones més pobres del país, o on hi ha un alt nivell de corrupció o poc control de l'aplicació de la llei, alguns metges podrien caure en la temptació de declarar la mort cerebral d'algun pacient abans d'hora.

Les autoritats xineses van regular les donacions voluntàries d'òrgans l'any 2007, però la pràctica no ha arrelat. Segons la tradició xinesa, els cossos s'han d'enterrar o cremar amb els òrgans intactes. El People's Daily, el diari oficial del Partit Comunista xinès, publicava que per cada òrgan donat voluntàriament hi ha 150 pacients a l'espera d'un trasplantament. El diari no explicava, però, si el fet d'utilitzar els òrgans dels presoners executats rebaixa molt aquesta mitjana.

La Xina té en aquests moments 300.000 malalts pendents de rebre un fetge, però en les primeres onze setmanes d'aquest any només hi va haver 546 trasplantaments d'òrgans vitals. Segons els càlculs de la Fundació Dui Hua, una organització pels drets humans amb seu a San Francisco, als Estats Units, la Xina executa unes 4.000 persones cada any. Això suposa una xifra superior a la suma de totes les condemnes a mort que s'executen en un any a la resta del món. Però també és molt inferior a les 8.000 sentències de mort que les autoritats xineses van arribar a aplicar l'any 2007.

El govern xinès no fa pública cap estadística sobre les execucions. Els mitjans de comunicació oficials informen que la pena capital s'utilitza sobretot contra els traficants de droga i els mafiosos, i en una proporció molt inferior, per a casos de corrupció que hagin involucrat oficials del govern o empresaris, com en els escàndols recents per la llet contaminada o els medicaments defectuosos que van posar en perill la salut pública.

El doctor Darren Mann, un cirurgià de Hong Kong amb experiència en trasplantaments, admet que el nombre de reclusos drogodependents és molt alt a les presons xineses i, per tant, també hi ha molt risc de tenir infeccions bacterianes.

Les organitzacions de drets humans critiquen des de fa temps els procediments que se segueixen a la Xina continental pel trasplantament d'òrgans, perquè no es fan d'acord amb les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut. L'OMS demana que només s'extirpin els òrgans de persones clínicament mortes.

També preocupa de quina manera s'ha obtingut el consentiment de les famílies dels presos executats, si s'ha ofert tota la informació necessària o si hi ha hagut coacció de les autoritats penitenciàries. Familiars d'alguns reclusos sentenciats a mort han denunciat que, tot i no haver donat mai el seu consentiment per a l'extracció d'òrgans, els van tornar els cossos ja extirpats. La versió oficial de la presó va ser, en aquests casos, que s'havia practicat l'autòpsia als cadàvers.

Fa tot just un any que la Xina va implantar el sistema de demanar a totes les persones que es treuen el carnet de conduir si estan disposades a donar els seus òrgans en cas de mort. També va aprovar una llei que, per primera vegada, prohibia específicament l'extirpació d'òrgans a menors d'edat.

stats