Xoc franco-alemany per la reforma dels tractats

BRUSSEL·LESLa parella de moda a la Unió Europea arriba a la cimera que comença avui a Brussel·les agafada de la mà. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president de França, Nicolas Sarkozy, han escenificat en els últims dies la seva bona sintonia per impulsar més disciplina a l'eurozona i salvar la moneda única. S'han reunit diverses vegades, han sortit a la foto junts i somrients, i el millor de tot: han presentat públicament una proposta conjunta per reforçar la governança dels 17 països de l'euro que serà la base de les discussions del Consell Europeu d'avui.

Els punts de vista d'Alemanya i França no havien semblat mai tan propers. De portes cap endins, però, les coses són ben diferents. Merkel i Sarkozy estan d'acord, sí, però només en el fons. Una altra cosa és la forma. Els dos governants coincideixen que és necessari reforçar la disciplina fiscal, però les divergències són en la manera com s'han d'impulsar tots els canvis.

Tractat intergoveramental

La principal divergència entre París i Berlín és la reforma dels tractats per incloure-hi les noves normes de disciplina, segons admeten fonts comunitàries. Merkel no vol mitges tintes i reclama una reforma del Tractat de la UE, tot i que aquesta via comporta molts riscos. Una reforma és lenta i ha de ser ratificada pels Parlaments dels Vint-i-set. Tardaria mesos o anys a estar enllestida i després un sol país la podria tombar. Sarkozy, en canvi, proposa fer un nou Tractat al marge de la Unió Europea. Seria un acord intergovernamental entre, com a mínim, els 17 socis de l'euro, tot i que s'hi podrien sumar altres països de la Unió. Aquesta via seria més ràpida -Sarkozy vol que al març ja estigui llest el nou Tractat- però no s'hi podrien incloure algunes de les reformes reclamades per París i Berlín que depenen directament de les institucions comunitàries.

El president del Consell de la Unió Europea, Herman van Rompuy, proposa una via intermèdia: un retoc mínim dels tractats. Es podrien reformar dos protocols del Tractat de Lisboa per la via simplificada. La seva aprovació seria més senzilla que una reforma normal, però per qüestions jurídiques no s'hi podrien incloure totes les mesures que reclamen Alemanya i França. La reforma simplificada es podria fer en un període relativament breu, de tres o quatre mesos.

Accions immediates

En qualsevol cas, les reformes que hi ha sobre la taula no aporten cap solució immediata a la crisi del deute. Itàlia, Espanya i Bèlgica continuen sota la pressió dels mercats de deute i la situació no es pot allargar en el temps. Els interessos que s'estan pagant per col·locar bons sobirans, apunten els experts, són insostenibles a mitjà termini. Què poden fer els líders per trobar solucions immediates? D'entrada, es vol acordar l'avançament a l'any que ve de l'entrada en vigor del fons de rescat permanent, prevista per al 2013. D'aquí uns mesos, la UE podria tenir en funcionament paral·lel dos mecanismes de rescat, que augmentarien les eines a l'abast de l'eurozona per ajudar països amb problemes.

Una altra qüestió que s'analitzarà avui i demà serà la de reforçar el Fons Monetari Internacional perquè pugui oferir préstecs bilaterals a socis de l'euro afectats per la crisi del deute. L'eurozona espera també una acció més contundent del Banc Central Europeu si aconsegueix un pacte per reforçar la disciplina fiscal.