Yamaha, l'última deslocalització milionària
Yamaha ha pactat indemnitzacions de fins a 90.000 euros i s'endú la producció. No és un cas únic de deslocalització, però amb el nou marc laboral serà difícil tornar a veure compensacions tan altes.
BARCELONA.El cas d'una empresa que vol endur-se la producció i accedeix a pagar als seus treballadors per garantir-se l'autorització del govern de torn no és nova. Fa poques setmanes, treballadors i direcció del fabricant de motocicletes Yamaha pactaven l'acord perquè la multinacional pugui endur-se la producció a França. La planta queda en mans d'un tercer, el grup Sesé, que mantindrà els llocs de treball, i l'empresa ha acabat pactant indemnitzacions de fins a 80 dies per any treballat. Tots els empleats, es quedin o no a treballar per Sesé, rebran indemnització.
Els que passin a treballar per Sesé, rebran 55 dies per any treballat fins un màxim de 80.000 euros nets d'impostos i una paga extra de 4.000 euros. Als que optin per marxar i no seguir en la nova etapa de la fàbrica de Palau-solità i Plegamans els pagaran 80 dies per any treballat amb un màxim de 90.000 euros. La paga extra per a cadascú és en aquest cas de 8.000 euros.
A Catalunya ja es van viure deslocalitzacions similars anys enrere, algunes molt abans que ni tan sols s'intuís la crisi i totes amb indemnitzacions milionàries damunt la taula. És el cas de la fugida de multinacionals d'electrònica, com Samsung, Panasonic o Philips fa gairebé deu anys.
Per poder justificar la decisió de marxar, tenir pèrdues era determinant abans de la reforma perquè ajudava la companyia a obtenir llum verda de l'autoritat laboral (ja que era una causa econòmica). Si els comptes no reflectien números vermells, la pressió social i la de la plantilla i l'autoritat laboral afavorien compensacions altes als treballadors que perdien la feina.
La reforma laboral transforma aquest patró. Introdueix la caiguda de vendes durant tres trimestres seguits com una causa econòmica que justifica la presentació d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per acomiadar plantilla. Manel Hernández, soci de Sagardoy Abogados, reconeix que serà difícil tornar a veure casos com el recent de Yamaha, amb una indemnització milionària, ja que l'ampliació de causes per aprovar EROs hi jugarà en contra.
Escenari prereforma i postreforma
En el cas de Yamaha, per exemple, la caiguda de vendes de motocicletes l'últim any seria ara suficient per plantejar un ERO i pagar 20 dies per any als treballadors amb un màxim de 12 mensualitats. A més a més, l'autoritat laboral perd amb la nova llei la capacitat d'autoritzar o rebutjar l'ERO. Per tant, els conflictes amb la plantilla haguessin acabat en mans del jutge.
Yamaha va presentar l'ERO per tancar a mitjans del 2011, abans de la reforma, i va retirar-lo per "reformular-lo" quan va veure que el Govern podia posar-hi traves. De fet, la inspecció de treball va arribar a fer un informe corroborant la postura dels treballadors que el tancament no estava justificat. Amb la retirada de l'expedient va obrir-se una nova etapa que ha acabat amb la venda de la fàbrica al grup aragonès Sesé, que garanteix llocs de treball, i els treballadors han acabat indemnitzats generosament.
